la
[ 2 ] – BARCELONA
22
– 04 – 2012
L’excusa per visitar-nos, la sortida del tercer LP. Aquesta nois porten el rhythm and blues a la sang, al cervell i a tot allà on han pogut i sabut
instal·lar-lo. No solem veure aquest tipus de banda per aquí. Ecos de Muddy Waters, dels Stones, dels Dead, dels
germans Allman, de Hot Tuna, de Paul Butterfield i així uns quants més. Calats fins el moll de l’os
amb els efluvis de tots ells. L’arrodoniment final, What’d I Say de Ray Charles.
“Gràcies
per se aquí malgrat la crisi”, va dir Ryan
Sambol una estona abans d’acabar. Va estar bé que ho digués. Son el tipus
de banda propera, que notes que s’involucren amb el que passa al seu voltant. Érem
en un bar de Dallas? En esperit, sí.
Però la pregunta del dia és: per què el
públic dels diumenges és tan diferent de qualsevol altre dia de la setmana? És
que se’m fa ‘raro’.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada