Dos àlbums després, canvis interns i canvi de
segell, converteixen aquest tercer editat el 1972 en la peça de la discòrdia. Hi
ha qui diu que el seu so va passar a ser menys lliure, però en qualsevol cas
(en vindria un més), va ser el que va tancar una carrera de les més
interessants de l’època àlgida del progressiu europeu. La formació que signa
aquesta obra l’integren els originals Bob James i Krzysztof Henryk i els
incorporats Nick Graham – ex Atomic Rooster – i Tony Knight (Tony Brown).
La portada és diferent a la que va sortir al
Regne Unit i Nord Amèrica on la banda figurava a la contraportada. M’atreviria
a dir que, en el cas que ens ocupa, aquesta edició diferent no va ser
iniciativa només del i pel territori que es considerava (ho he escrit en passat?)
'la reserva espiritual de occidente', que com acostumava a passar, podia
censurar-la per motius principalment sexuals, sinó que ho va ser per tots els
països dins del mercat continental europeu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada