diumenge, 1 d’abril del 2012

XVII MINIFESTIVAL DE MÚSICA INDEPENDENT DE BARCELONA

CENTRE ARTESÀ TRADICIONARIUS
30/31 - 03 - 2012

Nova cita amb el festival més interessant que es realitza en aquests moments a la ciutat. La suma de la confecció d’un cartell amb una encertada selecció de participants, més la comoditat que proporciona les formes del propi esdeveniment – des de l’enorme proximitat amb el que passa dalt l’escenari fins a les seves conseqüències a baix – el converteixen en un festival que et fa sentir privilegiat només pel fet de ser-hi.

ALASDAIR ROBERTS (Glasgow) – 20 hores
ALPHABET BLACKWARDS (Oxford) – 21,00 hores
LAETITIA VELMA (Paris) – 21,50 hores
ANÍMIC (Collbató) – 22,45 hores
SARAH NIXEY (Londres) – 23,40 hores
DARK DARK DARK (Minneapolis) – 00,30 hores

Davant d’una cinquantena de persones, va arrencar l’escocès Alasdair Roberts que va treure el seu primer treball en solitari el 2001 de la mà del perspicaç segell Secretly Canadian. El van seguir els Alphabet Backwards amb una proposta que va ser com el final d’un castells de focs, un coet darrera l’altre i sense parar. La següent aparició, Laetitia Velma que es va veure obligada a abandonar els teclats per problemes d’afinitat tècnica, donant-li una impetuositat imprevista que va adornar subtilment l’escena. Trec el cap al bar del Centre Artesà. Al meu costat els membres de Dark Dark Dark, també asseguts a una taula i fent callar de la mateixa manera els budells mentre no els hi arriba el torn de saltar al petit escenari. Mentre, els Anímic ja aportaven l’instant intel·lectual de la nit sense deixar que badéssim un moment tancant el set amb una detonant Taut. Amb un vestit dels que no pots respirar fons sense que rebentis la cremallera, Sarah Nixey va barrejar temes pre i post Black Box Recorder sense haver perdut pel camí ni un àpix d’aura. Tancant, Dark Dark Dark amb una dolça i penetrant Nona Marie Invie captivant-nos amb cadascun dels temes que anaven traient com d’un sac a l’esquena i comprenent el perquè de l’expectativa. 

A l’acabar, tampoc érem gaire més d’un centenar de persones. Igual que un misteri de fe.

Anímic

Sarah Nixey

Dark Dark Dark

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada