FUNDACIÓ JOAN MIRÓ – BARCELONA
Per a
molts, la implicació de les declaracions sense precedents de Pollock significaven
una radical reconceptualització de l’obra d’art i del paper de l’artista al
crear-la. Allò que va començar essent només “respostes” discretes que comenten
el parer d’un artista es va convertir ràpidament en l’art de vanguarda del
segle XX: happenings, Fluxus i el Pop Art, i d’aqui al minimalisme i a l’art conceptual.
Julia
Robinson (extret del catàleg de l’exposició).
De seguida em vaig sentir amb l’esperit agitat.
Entres per Pollock, primera sala, hi ha molt poca obra – però suficient, ell tampoc
és l’objectiu – encara que només per veure Painting
(Silver over Black, White, Yellow and Red) tan a prop ja val la pena pujar-hi.
Avances embadalida seguint el rastre que va anar deixant la seva influència. És
realment espectacular recuperar la memòria i entendre que tot va passar, no
començar, fa un temps i també el com i el perquè. Transgressió, experimentació
i risc omplen l’espai destinat a l’exposició. Per totes bandes disposes dels
elements per a la reflexió a que t’aboca cada un dels artistes, no només amb la
pròpia pintura o resultat de la performance
sinó amb la forma en que aquesta es realitzava. La brutal proposta d’ Allan
Kaprow, de Niki de Saint Phalle, d’Yves Klein, la subtil obra d’Ana Mendieta, les
experimentacions de Warhol o les impressionants obres de William Anastasi
realitzades al metro de Nova York mentre anava a visitar a John Cage son només uns exemples del que hi ha. Una esplèndida oportunitat
per endinsar-te en l’art conceptual de la mà dels mestres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada