Elegants tocs de psicodèlia, vellutades harmonies i incursions progressives. Barreja
de bones intencions que acabarien no tan bé com es pintava. Aquest disc te una
història especial marcada per una sèrie de causes, principalment dues de no
gaire bones.
Van ser la banda que va obrir la tanda
d’actuacions del dissabte 16 d’agost, al migdia de la segona jornada, a Woodstock. Els historiadors han deixat
escrit que l’actuació va ser correcte, tot i que a causa de l’aiguat caigut
durant la nit i part del dia anterior, hi havia un cert desordre tècnic. A més,
l’enregistrament de la seva actuació, també per dificultats tècniques amb la
sincronització de l’àudio, finalment no va poder ser inclosa en la pel·lícula
de Michael Wadleigh: primera ensopegada. Mesos després, sortia aquest debut
produït pels mateixos germans fundadors de la banda, Jonathan – l’instigador i líder de la formació – i Dan Cole que després d’una breu gira de
promoció va esvair-se sense deixar cap rastre: segona ensopegada.
Quill eren una banda de
Boston, fundada pels dos germans Cole,
Jon al baix i veu i en Dan guitarra i veu també, més Norm Rogers a la guitarra, Phil Trayer als teclats, saxo i flauta
i Roger North a la bateria, encara
que destacaven per la flexibilitat vocal i instrumental de tots ells
intercanviant-se els papers.
Després de deixar els estudis d’art a la Boston Museum School i el Bard College, Dan torna a la ciutat i amb el seu germà tenen l’oportunitat de
presentar algunes cançons a Ray Paret, aleshores un jove manager dels Ultimate Spinach, també de Boston
i una de les bandes capdavanteres del que s’anomenava “Bosstown Sound”. Va ser Paret qui juntament amb el seu soci David Jenks van presentar-los els tres restants membres de la formació. A partir d'aleshores, van començar a girar comprovant que on més a gust
es trobaven sembla ser que era tocant en clubs de la ciutat, dels voltants o fins i
tot de Nova York, on van obrir nombroses actuacions per gent com els Who, els Kinks, Blue Cheer o Grateful Dead, sent justament en un
club de Manhattan on van cridar
l’atenció d’un dels organitzadors del festival durant una jam amb Jimi Hendrix i Stephen Stills, reclutant-los pel
festival sense saber que aquell seria l’inici del final a causa d’unes
expectatives posades innecessàriament.
Jonathan Cole ho va deixar córrer i la resta van arribar a enregistrar un
segon àlbum que motivat pel cangueli obvi per part de la companyia, resta
inèdit en alguna prestatgeria possiblement ja inexistent. Era finals de la
primavera de 1970. Cap dels dos germans va continuar amb la música.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada