LEOS CARAX – FRANÇA / 2012
Tot encaixa, segon a segon. Deu històries dins
d’altres històries sense res que hi sobri. Té varis inicis que no saps amb quin
quedar-te. El propi Carax interpreta la primera escena a l’hotel, cercant l’accés.
L’arrencada ja amb Monsieur Oscar de
la mà del seu particular Denis Lavant, sortint de casa per anar a la seva
peculiar feina i que aviat justifica el seu també peculiar desànim, quan deixa
veure que se li fa difícil continuar treballant pel fet que les càmeres s’han reduït
tant que ni les veus. L’aparició de Michel Piccoli, que tot i seguir
en actiu, no el podem veure mai a les nostres sales. O la trobada amb Eva Grace, el passejar per un espai
solitari, abandonat, amb infinitat d’històries multiplicades per cada una de
les seves volves de pols suspeses, fent de filtre i amb el temps aturat i pujant
l’escala d’uns grans magatzems i la gavardina que s’obra i el genoll que va
il·luminant cada nou pas. Fascinant Kylie
Minogue, amb els cabells curts cantant Who
Were We. S’han utilitzat tots els adjectius honorífics possibles i
existents per definir aquesta pel·lícula. Cinema en lletres majúscules i
lluminoses.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada