13 AGOST 1961 – 9 NOVEMBRE 1989
Un dia com avui de fa 23 anys, va ser el
primer sense el mur que separava els dos mons. Per uns, era el Mur de la Vergonya, per altres el Mur de Protecció Antifeixista. O sigui,
que podies pertànyer als bons, tan si estaves en un costat, com en l’altre. El
mur va ser una imatge clàssica d’una època. D’una forma de viure, de pensar, de
morir.
Hi ha clàssics del cinema dels que estic
penjada i que conformen molta part de l’estètica del lloc i el moment. De One, Two, Three de Wilder o de tota la
sèrie dels Harry Palmer, per exemple.
També hi ha músics que han sigut molt marcats per la ciutat dividida. Per les
diferents influències de totes les forces estrangeres ocupants fins la posterior
explosió progressiva o el punk més sofisticat de la mà de bandes locals o del
món anglosaxó al llarg dels setanta. Una vistosa “babilònia” musical.
Com molta gent, tinc la teoria que el punt on
ens trobem ara com a societat, és el resultat d’aquest esfondrament. Ja no hi
ha bons i dolents. Tots som dolents.
One, Two Three de Billy
Wilder – 1961
Michael Caine a Funeral In Berlin de Guy Hamilton – 1966
Throbbing Gristle a Berlín (CheckPoint Charlie) – 1980
Berlín unificat -
1991
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada