Artefacte de sensacions il·limitades. Aquest
home – amb nom de dona – va recollir tota l’essència de la dècada i la va
destil·lar, convertint les notes que sobrevolen l’aire de la casa, en alleugeridor
aroma a sàndal. Enregistrat a Nova York amb la producció de Tom Wilson, qui
treballava també per a Dylan o la Velvet Underground, va fitxar per la
discogràfica de jazz Verve, que
apostava per gent com els mateixos VU
o Zappa i els Mothers Of Invention.
Consta de dos elepés, en el primer deixa anar
els temes en forma d’esquitxos de psicodèlia d’entre 2 i 4 minuts, sota arranjaments
orquestrals farcits d’òrgans, vibràfons i distorsió on peces com Hello o Fire By The River em deixen estovada com un tros de ghee. En el segon disc, la cosa canvia,
consta de tema per cara i son experimentacions amb instruments tradicionals
japonesos i tabla en el cas de la
cara A i passatges parlats, en anglès i japonès – es diu que del pare i la
germana – que van xerrant com si estesin prenent-se un vermut. Familiars dels Acid Mothers Temple?
Tinc entès que aquest és l’únic treball que
va gravar i he llegit per alguna banda que després del llançament es va esfumar
com el mateix fum de les barretes d’encens.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada