Ahir una mica més i m’han de trucar al 112. No
estava jo tota tranquil·la asseguda en un baret gaudint d’un vermutillo quan busco
les pàgines de cultura de La Vanguardia, les úniques pàgines que encara tinc l’humor
de buscar, i llegeixo a dalt de tot en titular: La venda de discos repunta. Com diu?
La
venda de discos repunta? Sort que amb l’airet que passava per una fins
aleshores molesta corrent d’aire i un miraculós “sant Hilari” que em vaig
aplicar, vaig recuperar l’alè ràpidament. Repunten si, a un lloc o altre.
Cada dia
son més catxondos els que posen els titulars damunt de les transcripcions de
les agències privades. La industria de la música va créixer un 0,3%, a nivell
mundial. En detall, a Espanya el 2012 hi va haver un descens en la venda de
música en general del 5%, a Anglaterra d’un 6,1 i a Alemanya d’un 4,6. La recuperació
es desigual i es deu a països com els EUA, punter en tecnologia i en tenir tot
Déu un arma a casa, Noruega i Suècia, països cada dia més rarets, o l’India, convertida
per Occident en un territori de proves i experimentació. Ara sí.
Com sempre s’ha de llegir la lletra petita.
El comunicat fa saber les declaracions de la Federació
Internacional de la Industria Fonogràfica sobre el tema quan diu que “es
dirigeix ara cap a la recuperació” impulsada per l’arrencada digital. I el
senyor Edgar Berger, un dels màxims responsables de Sony Music, es cobreix de glòria per
dir-ho suaument, quan afegeix que “al començament de la revolució digital era habitual
dir que el digital estava matant a la
música. Ara el digital es podria dir que està salvant a la música”.
Ha quedat clar?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada