D’aquí a dues setmanes
acaba la retrospectiva que la Tate Modern, edifici del qual estic totalment enamorada, li ha dedicat des
del mes de febrer. S’hauran pogut veure obres clàssiques com Look Mickey, Whaam! o Drowning Girl. Mesos
abans de morir, en una entrevista que li va fer David Bowie, ens recordava que això és el que realment la gent veu,
“les coses que veiem a Amèrica son els McDonald,
no Le Corbusier”. Ahir vaig tenir temps de contemplar una estona The Head o Barcelona Head, no m’ha quedat mai clar, l’escultura que l’any 85
va dissenyar per encàrrec de l’ajuntament amb la mediació del galerista
novaiorquès Joe Hellman i l’escultor de Barcelona Xavier Corberó i que el 92,
es va acabar instal·lant a la ciutat, en plena calentor olímpica. La gent passa
per sota, pel costat, pel seu darrera, li fa fotos i ella que es deixa.
Whaam! – 1963
vestit d’edició limitada
de 99 peces dissenyades per Lisa Perry després d’aconseguir el vistiplau dels
hereus de l’obra Lichtenstein
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada