Ahir per la tarda, quan sortia de Wah Wah, vaig agafar la Rambla del Raval
direcció mar i quan enllaço amb Sant Oleguer no puc donar crèdit al què senten
les meves orelles. The Creep? Em paro,
em pessigo i quan aquell magnífic soroll es fa real del tot, guaito un escenari
muntat en una placeta lateral a l’ombra d’uns arbres i dalt d’aquest escenari, dos
homes, cadascun d’ells amb una elèctrica i al seu costat una noia que canta el ja
clàssic tema de Radiohead. Amb els
limitats recursos penso que ho fan prou bé. Tampoc puc deixar d’observar el
públic que ho escolta. Potser una vintena – sense contar els dos que estan pel
control de so – unes dones joves amb els seus crios a la falda, alguna parella
segurament de fet, també amb canalla petita, dues noies, una d’elles asiàtica,
amb un gos i unes persones ja adultes en cadires de rodes, com d’algun casal
proper. Tots gaudint del moment. Potser sí que encara queda esperança.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada