de Fabrice Gobert
Interessant pel·lícula protagonitzada per un
grapat d’adolescents que ahir al vespre vaig poder veure i que va aconseguir el
seu objectiu: generar-me tot de idees preconcebudes i suggestions que no tenen
res a veure amb com acaba. Brillant. Sobreposada a les imatges, la banda sonora,
composta per Sonic Youth, conforma l’estatus
perfecte d’imatge i so. Més brillant encara.
Una pel·lícula més de les que no hem vist a
la pantalla gran (o no tan gran, és clar, depèn de la sala) a Barcelona,
capital de la modernitat, ni a Catalunya per descomptat, a no se que sigui en
un festival i puguis assistir al seu privilegiat passe. Aquesta es va poder visionar al de Sitges.
Cannes 2010 – Fabrice Gobert, traient el cap, el segon de la fila del
darrera a l’esquerra de la foto amb les actrius i actors protagonistes
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada