26 – 7 – 2013
Suposo que la calor ens afectava a tots. Inclús a ella
que amagada darrera del seu encant personal, d’indiscutible càlida bellesa,
mesurant massa alguns moviments esgotats en la seva anterior visita al Sidecar, veig com es difumina la gran
promesa blanca del pop intel·lectual. Ja sé que res és etern. També sé
que es fa molt difícil mantenir el llistó allà on el deixes, sobretot si amb l’anterior
treball l’has deixat gairebé tocant sostre. Però la seva fórmula de pop eteri exigeix
i precisa de propostes més avantguardistes que les que ahir va presentar davant
d’una audiència més concentrada en com deixar de suar – suposo que la
instal·lació d’aire condicionat d’un vestíbul no dóna per més – que en ser seduït
per aquesta batejada nova musa. Va defensar la majoria de temes del seu tercer
disc a punt de sortir, Loud City Song
i va interpretar algunes de les seves cançons estrella com Four Gardens o Goddess Eyes, però
no més que per a un aprovat justet. El poc afortunat espai, un vestíbul que
sembla un bar dels anys vuitanta, una escenificació massa coloraines impròpia per
a la seva proposta i una sonoritat penosa, tampoc l'ajudaven gaire.
A mi de petita sempre em deien que tenia capacitat i podia
treure millor nota. Avui, a la Julia
Holter li transmetria un missatge semblant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada