Per citar-ne un. No existia Ikea ni en feia cap falta i allà
asseguda podies escoltar coses com Everything
But The Girl, Laurie Anderson, Tuxedemoon, Durruti Column,
Lloyd Cole And The Commotions, Smiths, Violent Femmes, Echo And The
Bunnymen, Felt o Style Council, per citar-ne alguns.
I per què avui per escoltar música més o
menys interessant i prendre alguna cosa a la vegada, has d’anar carregada de
bitllets? Crec que estem recuperant les trobades casolanes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada