Veure una pel·lícula de Truffaut a l’auditori
de La Caixa, comprar un LP en un centre
comercial, menjar una bona amanida en un restaurant argentí o viatjar
còmodament en un vol low cost son
coses com veure a Van Morrison
aquest 21 de desembre al Liceu.
Continua semblant-me un fet extraterrestre. Que
no dona la talla adequada. El Liceu
és un lloc que fa pudor, no te tradició d’aquest tipus de concerts i per molt
que insisteixin mai serà l’Albert Hall.
Sempre serà com un reducte d’allò més corrupte, símbol d’una burgesia que l’importa
un pito la cultura que representa aquest home. Si ja sé que qui paga és un banc
fastigós.
En fi, ja m’he desfogat.
amb la seva dona Michelle
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada