dimarts, 31 de desembre del 2013

BUTIFARRA

RUMIAMENTES I BARRINADES

A partir d’aquesta històrica  fotografia, em ve al cap un suggeriment per a la gent de la televisió autonòmica pública, és igual la 3, la 33 o la 333. Ara per Nadal es treuen de la màniga per omplir temps de manera barata, concursos de dubtós interès i, molt humilment, jo els hi proposaria fer-ne un de botifarres. A veure qui la fa millor, i això sí, dedicada. La originalitat puntuaría.

Joan Baez, dedicada als fotògrafs del fossat del Palau d’Esports de Montjuic el novembre del 1977 en la seva històrica primera actuació al nostre país
 

La cantant, té previst venir a Europa el setembre i octubre vinents i, de moment, té quatre dates al Royal Albert Hall i sis a L’Olympia
 
A Foley Square de Nova York ara fa dos anys acompanyada de Dirk Powell a la mandolina en suport al moviment Occupy Wall Street
 

dilluns, 30 de desembre del 2013

VIDEO DE LA SETMANA

MÚSICA
(setmana nº 53)
 
THE TEMPLESMesmerise
 
SUN STRUCTURES
2014 – HEAVENLY RECORDINGS
 
 

 
 

PATTI SMITH

RUMIAMENTES I BARRINADES

De pocs aniversaris me’n recordo, però hi ha un grupet d’escollits, Dylan, Drake, Lennon o Joplin que d’aquí tres setmanes n’hauria fet 71... o Patti Smith que avui fa 67 tacos. 

Tindrà un pla de pensions?

Happy Birthday!
 

diumenge, 29 de desembre del 2013

LAL WATERSON

TEACH ME TO BE A SUMMER’S MORNING

LLIBRE + CD
 
LLIBRES 
 
 
Hi ha objectes confeccionats amb una exquisida presentació, que poden ser tremendament inspiradors. Si a sobre son un disc amb enregistraments domèstics (encara que sigui en format CD) i un llibre amb una selecció de notes, dibuixos, pensaments i poemes que escenifiquen l’obra d’aquesta amant de la vida, la inspiració passa a ser ensenyament.

 

 
 
Cal aprofitar la sortida d’objectes com el que ens presenten per conèixer de prop vides com la d’aquesta singular dona, membre de The Watersons, una de les famílies més influents en el folk anglès.
  


MAD’ZELLE

APOLO STORE – BARCELONA

28 – 12 – 2013

MÚSICA

Amb els carrers a vessar de gent deambulant, poso rumb a la botiga de l’Apolo on Martina Borrut ens interpretaria unes quantes de les cançons més recents i algunes de no tant, però la seva proposta, un cop sentida, em va aportar un poc desitjat benestar ras. 
 
Això no vol dir que no sigui d’una qualitat a tenir en compte. Vol dir que en algun moment del set, se’m va fer difícil mantenir l’atenció i a l’acabar, satisfeta però amb la sensació de déjà vu que sovint m’imbueix, pensava que va tirar d’una inconscient i excessiva confiança influïda, potser, per la presència familiar – confiança reconvertida en nerviosisme? – i és una llàstima per què amb les excel·lents cançons de que disposa i el potencial que ahir no va utilitzar, m’hauria pogut deixar amb uns ulls com unes taronges, com ben segur ha aconseguit en més d’una ocasió en el públic assistent de les seves actuacions. 
  
 

dissabte, 28 de desembre del 2013

NOTS – DUST RED

MÚSICA

Des de Memphis, all-girl combo amb ganes. Són Natalie, Charlotte i Laurel, tres noies en la millor tradició punk, llestes per fuma-li foc al nou any.


L’octubre van editar l’EP on s’inclou aquest tema:




 
 
 

MARCUS MALONE

DINÀMIQUES DE MASSES

El retrobament de Carlos Santana amb Marcus Malone, és la noticia sentimentaloide de la setmana. Ja és prou sabut que tot va començar a principis de mes quan el periodista Stanley Roberts d’un canal de televisió de San Francisco i que feia un reportatge sobre la gent que viu al carrer, es va trobar amb un d’ells que deia que era compositor i que havia estat tocant a la banda de Santana. Es veu que li deuria cridar l’atenció alguna cosa i – estranyament en un periodista dels nostres dies – el va fer investigar una mica més sobre el que li havia explicat l’home, resultant la història del tot verídica. A partir d’aquí, Santana es va traslladar a Oakland produint-se el retrobament i tota la pesca.
 
 
 
Malone va haver de deixar la banda en ple enregistrament del primer àlbum l’any 1.969 a causa del seu empresonament motivat per un homicidi imprudent i ara, Santana, li ofereix un pis, roba i tot el que necessiti i a més diu que vol reunir a l’antiga banda per tocar junts de nou. 
 
It’s a Wonderful Life de Frank Capra, però en versió 2013.
 
Malone al costat de Santana el 1.969
 

dimarts, 24 de desembre del 2013

EL RETORN DE CIBO MATTO

MÚSICA
 
Des de Nova York, i per satisfacció dels presents, tornen Cibo Matto, una parella de nenes, Yuka  Honda i Miho Hatori – amb elles han compartit estones Sean Lennon, Duma Love i Timo Ellis – que amb dos àlbums editats a finals de la darrera dècada dels noranta, em van deixar amb unes irresistibles ganes de més. Menys mal, per què aquest febrer, casi 15 anys després, arribarà Hotel Valentine, un disc que escoltat l’avançament, és com si ens plantéssim de nou al canvi de mil·lenni. Quin horror!
 
 
 
 
 

 
 

PETE SINFIELD – UNDER THE SKY

LLIBRES

Ja tornem a estar en aquells dies en que tothom va de bòlit, tothom va estressat. Aquells dies que per uns son bonics i per altres horrorosos, que la gent no sap què fer amb la canalla per mantenir-la tranquil·la i que maregin el mínim possible, en que els horaris comercials son un desgavell, en que l’estomac passa la proba de cada any i els colesterols, sucres i d’altres components químics trenquen les cotes límit. Ens posem a proba i alguns ho superen, no tots. 
 
El veí de sota està fent neteja. S’ha traslladat i està venint, de tant en tant, per acabar de recollir les darreres caixes. Ahir va venir i em va dir: Té, això és per a tu.
 
 
 
Un recull de poemes i cançons fins el 1972, any en que Sinfield va abandonar King Crimson després de fer coses com In The Court Of The Crimson King i In The Wake Of Poseidon, dos referents de bandes actuals.
 
 

dilluns, 23 de desembre del 2013

LES PUSSY RIOT JA SÓN AL CARRER

DINÀMIQUES DE MASSES
 
I que bona persona que és en Vladimir Putin. S’apropa el mes de febrer i amb ell les olimpíades de la ciutat russa de Sotxi. I és clar, tot i el fred que fum, el cor se li estova.
 
Les dues preses polítiques més populars dels darrers temps, les Pussy Riot María Aliójina i Nadezhda Tolokónnikova, finalment han sortit en llibertat en aplicació d’una amnistia, dos anys després del seu ingrés a la presó i la veritat és que, a les fotos fetes a la seva sortida, es mostren amb un somriure gens amenaçador, ben difícil de desxifrar.
 
Continuaran amb la lluita o es retiraran a escriure un best seller i a viure que son dos dies? Em decanto – i desitjo equivocar-me – per la segona de les dues opcions.
 
 

VÍDEO DE LA SETMANA

VÍDEO
(setmana nº 52)
 
SPEEDY ORTIZNo Bellow
Dirigit per: Boast Choan
 
MAJOR ARCANA
2013 – CARPARK RECORDS
 
 

 
 

 
 

diumenge, 22 de desembre del 2013

ROTE FLORA BLEIBT

RUMIAMENTES
 
L’experiència que m’ha anat aportant llegir la premsa diària és la de prendre consciencia de qui són els bons. Normalment intenten passar de puntetes davant de fets que puguin estar relacionats amb causes alternatives i més si aquestes tenen aspectes que puguin generar efectes mirall. Però ahir, se’ls hi va col·lar una manifestació en defensa d’un casal popular que va acabar amb centenars de ferits, la majoria, evidentment, manifestants, però aquesta vegada un bon grapat de polis també se’n van anar calents cap a casa.
 
 
(fot. Asel Heimken - EFE)
 
 
L’experiència que vaig tenir a l’escoltar aquest disc per primera vegada, em va aportar una part important de la consciència musical per entendre el què en realitat és la música. Des de llavors, entenc que pot ser que en un lloc determinat i en un moment concret del temps, passin coses i aquestes deixin senyal. Gent com Klaus Dinger o Michael Rother van disposar de l’ocasió per fer-ho i enregistrar-ho. 
 
Totes dues experiències s’han produït a la ciutat alemanya d’Hamburg i en desembre. La primera es va desencadenar ahir, la segona el 1.971.
 
 

 


DEATH IN JUNE

MÚSICA

Els corrosius i experimentals Death In June han aconseguit una cosa que no passa gairebé mai o ben poques vegades: un vertiginós sold out. En actiu i sense parar des de l’any 1.981 – fent el que fan, poca broma – a hores d’ara continuen aixecant polseguera. Aquesta nit, a partir de les 9 i a la 3 del Razz, prendrem bona nota.  
 
 
 
 

dissabte, 21 de desembre del 2013

VAN MORRISON AL LICEU

MÚSICA

Avui Van Morrison donarà un concert al Liceu. El nivell musical i el carisma d’aquest home nascut a Belfast fa casi 70 anys, pot ocasionar grans remogudes a tots els nivells, tan físics com mentals, de qui es posi en el camp visual o auditiu del mestre. La meva admiració per la seva feina és enorme, el reconeixement total i absolut a una vida entregada a la música és immens i devocional i aquesta nit tot serà perfecte.
 
Però... hi ha un però que no em deixa tranquil·la i em neguiteja com quan m’entra una pedreta dins la sabata. Entrades a 175 i 190 euros és ètic? És respectuós en els temps en que vivim? No hi hauria altres formules? Cal programar l’actuació en el monument per excel·lència a la burgesia? Està d’acord el cantant amb aquesta política de concerts? Segurament la resposta a totes les preguntes és no, però tot i així, fem com si res. És clar que no hem d’oblidar que qui patrocina l’actuació és un banc, una entitat d’aquestes que dia sí dia també, la deixem a caldo.
 
En fi, que hi ha alguna cosa que no deixa de grinyolar. 
 
a principis dels setanta amb Janet Rigsbee
 
 

divendres, 20 de desembre del 2013

KEN STRINGFELLOW

MÚSICA

El prolífic i polifacètic músic californià que va estar el mes passat tocant amb The Posies de cap a cap els discos Frosting The Beater i Amazing Disgrace a l’escenari del Razz2, demà dissabte estarà en el raconet habilitat pels músics de l’Heliogàbal de Gràcia entre mig de la seva vertiginosa activitat presentant aquest Danzig In The Moonlight, el quart treball com a Stringfellow. Un disc amb infinitat de matisos d’un fervent i incondicional amant de la música, insígnia d’un grapat de les millors produccions pop de les dues darreres dècades.
 
 
 
Amsterdam 2012 (fot. Judith Laanen)
 

EMERGÈNCIA! 2014

FESTIVAL DE MÚSICA INDEPENDENT
MÚSICA
DISSABTE 15 DE FEBRER DEL 2014

CCB


Amb el Minifestival, l’Emergència! és de les primeres tandes d’actuacions del nou any. En aquest, al darrera i com a cap visible apareix el CCCB. L’invisible, que cadascú se l’imagini. En el cartell de la seva sisena edició hi figuren pel costat nacional els valencians Cuello, la garrotxina Kíar i els barcelonins Desert i Escarlata. Per l’nternacional, els anglesos Cold Pumas i els espanyols Gente Joven i Montgomery. Les actuacions com sempre, en el Hall i l’Auditori de 18.00 a 24.00 hores.
 
 
Kíar
 
 
Cold Pumas
 

dijous, 19 de desembre del 2013

DISCOS JUANDÓ

DISCOS
 
 
ESCENES QUOTIDIANES
 
Aquest és el vídeo que ha realitzat Discos Juandó per acabar l’any. Ni Mr.Bean ho hauria fet millor. 
 
Reprodueixo de la seva pàgina:
 
“Estas son reproducciones de escenas vistas en Discos Juandó a lo largo de los últimos 5 años. Algunas son hábitos recurrentes de clientes, otras simplemente sucedieron así, aunque parezca increíble. Nada es inventado. Cada tienda de discos tiene su anecdotario. Este es el de Discos Juandó.”
 
 

 
 

NO A SPOTIFY!

DINÀMIQUES DE MASSES
 

 
O sigui. síííííííí! Que fan falta veus com aquesta que diguin les coses tal com son. encara que després tothom faci el que vulgui. “La cultura pop és una forma de vida, no es tracta de pressionar un botonet i tenir-ho” diu Johnny Marr quan parla dels valors que aporta l’Spotify, en la seva columna al NME. Afegeix que no se li acut res més contrari a l'esperit del punk-rock.
 
Així, el músic es suma a Thom Yorke i a Beck en la batalla contra invents com aquest que no son més que una manera de destruir l’autèntica ànima del pop en benefici d’un món artificial, fals i fred. 
 
He dicho.
 
 
 

HAPPY FAMILIES

MÚSICA
 
Son Lawrence Chandler (Electric Bowery) i Lucia Rivero i amb aquest New Forgetting, editat per Sonic Cathedral en 7” (també en descàrrega digital) em van posar el caramelet a la boca. És curiós que un estil musical minoritari com el shoegaze es resisteixi a ser història. I jo que me n’alegro és clar.
 
 
 
 
 

 
 

dimecres, 18 de desembre del 2013

MINIFESTIVAL DE MÚSICA INDEPENDENT DE BARCELONA

MÚSICA
DISSABTE 22 DE FEBRER DEL 2014

ESPAI JOVE LES BASSES

De nou ja veig en perspectiva un dels festivals més emblemàtics de la ciutat i del que cada any en dic meravelles repetint-me com una vella. Per la seva manera de funcionar, s’ha convertit en l’esdeveniment, així en aquest format, que més espero. Els artistes: bandes mítiques recuperades i gent amb propostes interessants i fresques, sense pretensions supèrflues. L’espai: en un barri allunyat de les tonteries urbanístiques especuladores. Els assistents: tot gent interessada en la música i ni un punyetero pijo-guiri amb xancletes. No pot ser!
 
 
 
Per aquest any: Drugstore, la mítica banda de Londres comandada per Isabel Monteiro i que amb el seu disc de debut l’any 1995 ens va fer tocar el cel. Van reaparèixer amb un curiós disc fa un parell d’anys i ara han editat un estrany grans èxits, poso estrany, per què ja ningú ho fa això. Podrem escoltar també a un Nick Garrie que mai ens acabarem, el pop fràgil facturat per Band À Part, amb un vinil de 10” i de color taronja a sota el braç, a The Electric Soft Parade, també amb nou disc, igual que Mariona Aupí, amb una prometedora estrena – ja era hora – en solitari.
 
Emoció continguda.
 
Isabel Monteiro
 
Band À Part
 
Mariona Aupí

dimarts, 17 de desembre del 2013

LOST & FOUND

DINÀMIQUES DE MASSES


ESTACIÓ DE FRANÇA 

Personal de diferents naturaleses, condicions, procedències, tendències i intensions es van trobar al llarg de tot aquest cap de setmana en un vestíbul de l’estació de França que semblava l’any 10. Drapets, andròmines i és clar... vinils.

I dues imatges encara valen més que mil paraules.
 
 
 
 

2on MERCAT DE DISCOGRÀFIQUES INDEPENDENTS

MÚSICA

Aquest dissabte i per segon any consecutiu, al C3Bar del CCCB, es reuniran les discogràfiques catalanes per celebrar el Nadal i donar-se a conèixer, intercanviar opinions o fer negocis, i si a sobre venen alguna de les seves produccions, segur que la celebració anirà més enllà traspassant les dates tradicionals per durar a saber fins quan.
 
Alguns dels segells participants, per ordre alfabètic: Annika, Austrohúngaro, B-Core, Chesapik, Democústico, Discos de Kirlian, Discontinu, Discos Walden, Famèlic, Foehn, Gràcia Territori Sonor, Gliptoteka, Hrönir, Indian Runners, La Castanya, La Fonoteca, Lapsus, Màgia Roja, Maravillosos Ruidos, Mamut Traçut, i així fins arribar a la... zzzzz.
 
 
 
 

NEKO CASE + JOANA SERRAT

CONCERT

SALA APOLO – BARCELONA

15 – 12 – 2013

En 20 anys d’activitat, diumenge al vespre actuava per segona vegada a la ciutat. Les dues aquest 2013 i com es sol dir, val més tard que mai. Sortia de la sala tan satisfeta com per pensar que eren els 28 euros més ben gastats d’aquest any en un concert. L’anterior visita va ser obrint a l’escenari gran del Primavera i tot i la repetició – suposadament per contracte tipus ‘has de fer dues actuacions pel preu d’una’ – era evident l’obligada assistència, doncs poder-la veure i sentir en una sala com la de l’Apolo, és – per aquestes contrades – d’un luxe babilònic. Desgraciats, però agraïts.
 
Tot i la recent edició de nou àlbum, la seva actuació, tal i com estava prevista, va ser variada. D’aquest van sonar peces com City Swans o Night Stills Come, que ja va tocar al festival i d’altres dels seus darrers treballs editats la passada dècada, com la vibrant This Tornado Loves You o That Teenage Feeling. Flanquejada per la seva inseparable Kelly Hogan i quatre músics més, formen amb ella una conjunció estel·lar digna de la millor de les constel·lacions i no ho dic per dir, la comunicació i harmonia existents entre ells, denota la sensibilitat i caràcter necessaris per ser-ho.
 
Va obrir-li pas el nou fitxatge del segell del Primavera, Joana Serrat, fent-nos adonar de la importància de disposar d’una certa originalitat. A vegades no n’hi ha prou en fer-ho bé.
 
Neko Case i Jon Rauhouse

Neko Case

 
 
Joana Serrat
 
 

dilluns, 16 de desembre del 2013

BASQUIAT AL MNAC

CINEMA

 


Projecció del film de Julian Schnabel sobre el pintor de Brooklyn. Descobert per Warhol i traspassat amb 27 anys per una sobredosi d’heroïna, va ser un dels pintors avantguardistes més importants dels anys 80.

Projecció un parell d’hores abans a la Filmoteca.
 
 
 

VIDEO DE LA SETMANA

(setmana nº 51)

MAGIK MARKERSMirrorless
Dirigit per: Elisa Ambrogio

SURRENDER TO THE FANTASY
2013 – DRAG CITY

magikmarkers.tumblr.com