SOCIAL CLIMBERS – SOCIAL CLIMBERS /1980 (HOBOKEN RECORDS)

Dels centenars de milers de discos que giren pel món, n’hi ha uns quants, d’aquests milers, que amb els anys,  es converteixen en treballs tan representatius d’una època com imprescindibles. Aquest exemplar... ehem, n’és un. 

 

Domestic, un primer tall que deixa les coses clares amb una esgarrifosa i punxant sonoritat, que ens acompanyarà gairebé tot el disc amb un contundent baix i caixa de ritmes. Talls ballables i enganxosos com Chicken 80, amb una producció de llibre sagrat, la frenética Ernie K o Taipei, sobresortint una angelical veu femenina entre mig d’una tonada que t’afluixa els cordons.

 

Alguns els engloben en l’escena més no-wave i altres en la post-punk, ambdues situades a l’epicentre de Nova York. Però anem a pams. Mark Bingham, el cantant i guitarrista, a mitjans de la dècada dels setanta, es desplaça de Bloomington, una petita ciutat d’Indiana a Nova York i allà coneix a Glenn Branca, tocant amb ell en diversos projectes. Mentre, coneix al baixista Jean Seton Shaw i al pianista Don Connette (A. Leroy), posant-se ràpidament d’acord i formant la banda. Això era el 1979. 

 

Social Climbers van formar part del grup dels proscrits, dels que a la foto, sempre surten moguts, però afortunadament, el que compte és la seva música, una música que va deixar prou marca com per ser reconeguda pel seu brillo, especialment en uns anys en que els lluentons es van tornar a posar de moda. L’any 1982, vist el panorama, ho van deixar córrer.

 

Aquest és el seu únic treball, cosa que potser el converteix en una peça encara més preuada. Primer va sortir en un triple 7” per Goulcher i després en 12” per Hoboken. Fa un parell d’anys, Drag City el va reeditar en format posa-vasos amb dos bonus-tracks.