28 – 12 – 2013
MÚSICA
Amb els carrers a vessar de gent deambulant,
poso rumb a la botiga de l’Apolo on Martina Borrut ens interpretaria unes quantes de les cançons més recents i algunes
de no tant, però la seva proposta, un cop sentida, em va aportar un poc
desitjat benestar ras.
Això no vol dir que no sigui d’una qualitat a
tenir en compte. Vol dir que en algun moment del set, se’m va fer difícil
mantenir l’atenció i a l’acabar, satisfeta però amb la sensació de déjà vu que sovint m’imbueix, pensava que
va tirar d’una inconscient i excessiva confiança influïda, potser, per la presència
familiar – confiança reconvertida en nerviosisme? – i és una llàstima per què
amb les excel·lents cançons de que disposa i el potencial que ahir no va
utilitzar, m’hauria pogut deixar amb uns ulls com unes taronges, com ben segur ha
aconseguit en més d’una ocasió en el públic assistent de les seves actuacions.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada