CONCERT
SALA APOLO – BARCELONA
15 – 12 – 2013
En 20 anys d’activitat, diumenge al vespre
actuava per segona vegada a la ciutat. Les dues aquest 2013 i com es sol dir,
val més tard que mai. Sortia de la sala tan satisfeta com per pensar que eren
els 28 euros més ben gastats d’aquest any en un concert. L’anterior visita va
ser obrint a l’escenari gran del Primavera
i tot i la repetició – suposadament per contracte tipus ‘has de fer dues actuacions
pel preu d’una’ – era evident l’obligada assistència, doncs poder-la veure i
sentir en una sala com la de l’Apolo,
és – per aquestes contrades – d’un luxe babilònic. Desgraciats, però agraïts.
Tot i la recent edició de nou àlbum, la seva
actuació, tal i com estava prevista, va ser variada. D’aquest van sonar peces
com City Swans o Night Stills Come, que ja va tocar al festival i d’altres dels seus
darrers treballs editats la passada dècada, com la vibrant This Tornado Loves You o That Teenage Feeling. Flanquejada per la
seva inseparable Kelly Hogan i
quatre músics més, formen amb ella una conjunció estel·lar digna de la millor
de les constel·lacions i no ho dic per dir, la comunicació i harmonia existents
entre ells, denota la sensibilitat i caràcter necessaris per ser-ho.
Va obrir-li pas el nou fitxatge del segell
del Primavera, Joana Serrat, fent-nos adonar de la importància de disposar d’una
certa originalitat. A vegades no n’hi ha prou en fer-ho bé.
Neko Case i Jon
Rauhouse
Neko Case
Joana Serrat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada