PERDIDOS EN EL ESPACIO (sic)

RELACIONATS

De tant en tant veus aparèixer rareses discogràfiques que tanquen un cercle. La sort és que encara en quedin d’oberts i que algú, amb ganes de perdre quartos, estigui prou animós d’editar-ho i tancar-lo. John Williams, el conegudíssim compositor de bandes sonores de series i pel·lícules – que segur ens agradaran unes més que altres – li farà molta gracia veure al seus 85 anys aquesta nova edició d’un treball seu parit ara fa més de cinc dècades.

Lost In Space, a Espanya traduït Perdidos en el Espacio, es va emetre a la CBS entre 1966 i 1968, primer en blanc i negre i després en color. Del remake del 1998 i de la sèrie del 2003 no cal ni parlar-ne.

Son quatre discos en vinil de color i llibret interior, més de 2 hores i mitja de música interplanetària.

Ara sí que deu estar casi tot editat. 

la família Robinson, el major Don West, el Dr. Zachary Smith i B9

Penny i Judy Robinson (Angela Cartwright i Marta Kristen)

BCN Psych #8

divendres 1 des – SALA UPLOAD – BARCELONA

CONCERT

Aquest divendres caldrà desplaçar-se de nou fins a Montjuic, on es produirà un altre episodi de rotunda psicodèlia. Els inductors materials seran tres bandes sense desperdici. Els caps de cartell son els nord-americans Matt Hollywood & The Bad Feelings (The Brian Jonestown Massacre + The Warlocks) de qui no cal presentació, i els ajudaran amb la tasca, els japonesos Sundays & Cybele i els portuguesos Mighty Sands.

Horaris:

22:30h - Mighty Sands
23:45h - Sundays & Cybele　シベールの日曜日
01:00h - Matt Hollywood & The Bad Feelings

Matt Hollywood & The Bad Feelings

Sundays & Cybele

Mighty Sands

OVIDI4: CUIDEM-NOS

CENTRE CULTURAL LA FARINERA DEL CLOT - BARCELONA

dijous 30 nov – 21hores

divendres 01 des – 22 hores

ESTÍMULS

Gent com l’Ovidi ens en caldria molta. Amb esperit ètic, llibertari, rebel, sense fissures i les idees clares. Ara més que mai les seves cançons requereixen de màxima presència entre totes nosaltres. Ningú més que nosaltres ens traurem les castanyes del foc. Ningú que quan parli d’alliberament esperi res de l’Europa de ‘club privat’ o de podrits fons monetaris.

Soc de les que no deixo d’escoltar i a tota llet el De Manars i Garrotades amb tota la seva ràbia, disc que es tanca amb aquest Sageta de Foc de Papasseit...

Hi ha un home a la presó
dels que avançaven.
JUNTEU-VOS.
Traieu-li l'embaraç, que li oprimeix les mans.
Perquè faci camí.

L’Ovidi4 d’aquest dijous i divendres a la Farinera, està amb entrades exhaurides.

FESTIVAL PUNK 1977 - 2017

REMEMBER THE DAY – FESTA 40 ANIVERSARI

ALIANÇA DEL POBLENOU – BARCELONA

DINÀMIQUES DE MASSES

El 4 de desembre del 1977 al Casino l’Aliança del Poblenou es va realitzar un concert que va passar a la història, tot i que segurament, sense pretensions de cap mena més que les habituals. Com s’acostuma a fer amb l’edat, a la gent li agrada explicar les “batalletes” de la seva joventut, que és el que farem aquest dilluns coincidint amb data i hora de fa 40 anys a més, es clar, de veure i escoltar al que queda de les bandes i la seva energia. A part del que cadascuna hi tregui emocionalment parlant, també és cert que és important recordar i explicar les coses que han passat, per aprendre’n alguna cosa (riures).

El van organitzar la gent de Cuc Sonat i Disco Expres. Van tocar Marxa, Peligro, Mortimer, Ramoncín & WC i La Banda Trapera del Rio (que no surten al cartell perquè son 'el otro sin confirmar'). El cartell el va dissenyar Josep Llobera – amb la lògica polèmica – a partir d’una fotografia de Mortimer. La cosa va caure en diumenge i va aplegar a unes 1500 persones, policia a part.

Salvador Picarol  i Xavi Cot (La WebSense Nom)

Peligro (arxiu José Sánchez)

Aquests dies s’han preparat una sèrie d’actes per commemorar el 40 aniversari d’aquell vespre:

info a: alianzapunk

27 NOV / 20 DEC

TPK Art i Pensament Contemporani – Tecla Sala – L’Hospitalet

Exposició “La Barcelona Punk del 12/77 al 12/78”

DIJOUS 30 DE NOVEMBRE a las 19:00

Biblioteca Vallcarca i els Penitents

Col·loqui amb els protagonistes d’aquell primer festival.

Hi participaran Fito (Peligro), Xavier Dalmau (Mortimer), Panotxa (Marxa), Morfi Grei (La Banda Trapera del Río) i Xavi Cot (Cuc Sonat).

30 NOV / 1 DEC / 2 DEC a les 21:00

3 DEC a les 20:00
Antic Teatre

Performance/espectacle ANARCHY de Semolina Tomic amb producció de Dr Alonso.

DIVENDRES 1 DESEMBRE a les 19:00H

Malpaso LIbrería

Presentació llibre “El delirio de Demian Court” de Silvia Escario

DILLUNS 4 DESEMBRE a les 19:00 H

Teatre de l’Aliança del Poblenou

Festival REMEMBER THE DAY

SVENONIUS TOT SOL

ESCAPE-ISM (IAN SVENONIUS) – Introduction To Escape-ism

NOUS REGISTRES

Ha influenciat a tot una generació, amb la musica – Nation Of Ulyses, Weird War, Cupid Car Club, The Make-Up – llibres i, perquè no posar-ho també, les seves particulars proclames. I aquesta ha sigut una bona mala influència que son les que compten. 

Ara finalment s’ha decidit a mostrar-se tot solet amb el nom d’Escape-ism. L’àlbum, Introduction To Escape-ism, va ser enregistrat en un 8 pistes, com no podia ser d’altre manera, i el llança Merge Records. Tot i l’originalitat pròpia, diu que s’emmiralla en les bandes antigues de rock’n’roll i que els millors grups son bandes de versions, com Spacemen 3 o The Gories. 

Quanta raó que té.

PLANETA GO HOME

SUGGERIMENTS POP

Passant per davant del quiosc, en mig de tot l’escampall de cartrons amb fascicles, en vaig veure un amb el Rubber Soul. M’explica el quiosquer que son vint-i-tres entregues del quartet, disc i fascicle, i que van començar el setembre. Quan acabaran, difícil de saber, ja se sap com son de constants aquests llançaments, em diu posant cara de fàstic.

Ho editen els de Planeta, consorci del grup d’empreses que en cas d’independència marxaran del país. Conclusió: qui vulgui els discos dels Beatles ja no cal que comenci la col·lecció i vagi directa a qualsevol botiga de discos que li vendran sense ridícules amenaces. 

PORTADES ( 9 )

LP  ART COVER

BARDO POND SERAN SEMPRE NOSTRES

BARDO POND – Volume 8 (FIRE RECORDS)

NOUS REGISTRES

La banda de Filadèlfia ha anunciat nou disc, Volume 8, de la mà de Fire Records. La data prevista és aquest proper 2 de febrer. Un nou viatge psicodèlic per utilitzar en la nostra pràctica diària. 

Tot ajuda.

DOS CONCERTS PELS PRESOS POLÍTICS

RUMIAMENTES I BARRINADES

Aquest divendres 24 i el dissabte 2 de desembre hi haurà dos concerts en solidaritat amb les presoneres polítiques catalanes que hi ha a les garjoles espanyoles.

El primer es farà al CAT (Centre Artesà Tradicionarius) amb musics folk dels Països Catalans i entre altres i veig Miquel Gil, Francesc Ribera ‘Titot’, Carles Belda, Pau Riba, Jordi Fàbregas, Jaume Arnella, Jordi Batiste, Carol Durán, Miquel Estrada, fins arribar a una quarantena. Es farà això de la taquilla inversa i els quartos aniràn a la Caixa de Solidaritat de l’ANC i Òmnium.

El segón es farà a l’Estadi Lluís Companys (de 16,00 a 19,30) i entre altres i haurà una representació important de la gent d’allò del ’rock català’ (alerta!). En aquest s’ha de pagar entrada – entre 10 i 30 euros – i els beneficis aniràn també a la Caixa de Solidaritat.

Agustí Alcoverro, vicepresident de l’ANC, Gemma Recoder, productora artística 

i Linus Puchal, productor de l’acte, en la presentació

No ho sé, però mentre nosaltres fem performances amb els llums dels mòbils i concerts de solidaritat on saltem i ballem, les preses continuen entre reixes.

Els que els hi mantenen, els hi és ben bé igual tot això. Per a quan la vaga general indefinida?

MILLOR IMPOSSIBLE

THURSTON MOORE + BLOOD QUARTET

21 – 11 – 2017 / LA [2] - BARCELONA

HI VAM SER

Una cosa bona té l’invent del Primavera: que funcioni com a promotora i porti la gent que per motius de calendari o el que afortunadament sigui, no pot estar el mes de maig a Barcelona. I així, com sempre diem fins fer-nos més que pesades, veure com Déu mana, o casi, un concert. I el d’ahir, a sobre, era per tirar coets. Quan enganxes al geni despert, agafa’t.

Van obrir els Blood Quartet, amb la seva brillant proposta experimental, per deixar pas a un inspirat, i relaxat – el temps tot ho cura – Thurston Moore, que va demostrar perquè se'l considera una de les persones més influents de l’escena musical actual.

Que la banda que porta sigui, James Sedwards, Debbie Googe i Steve Shelley li van donar la primera empenta per a què l’escenari es convertís en llançadora i ens envies a totes a l’espai sense necessitat de sortir a fora al carrer. I la segona i definitiva, l’extraordinari disc que s’ha tret de la màniga, Rock N Roll Consciousness. 

Música clàssica.

MÚSICA QUE NO NOMÉS S’ESCOLTA

COIL + BLACK SUN PRODUCTIONS

THE PLASTIC SPIDER THING (RUSTBLADE) – LIMITED VINYL

NOUS REGISTRES

Aquest nou disc, amb els temes remesclats i nous arrengaments, és la banda sonora per a l’espectacle The Plastic Spider Thing. Diferents aparences en diferents formats psicodèlics en un viatge contemplatiu pel sexe i la màgia. La música de Coil, com desplaçar-nos en una estora voladora i convertir-se en terra, foc i aire.  

HELTER SKELTER ES TANCA

NOTÍCIES

Va ser considerat el costat lleig de l’assumpte per l’assassinat, a l’agost de 1969, de set persones en dues nits. La primera, la de Sharon Tate, embarassada de 8 mesos, i a unes altres quatre persones, Jay Sebring, de 35 anys, Voytek Frykowski, de 32, Abigail Folger, de 25 i Steven Parent, de 18. La segona nit, al matrimoni Leno y Rosemary LaBianca. El primer grup a Benedict Canyon, el segon a Los Feliz, tots dos, barris de Los Angeles.

La nit de diumenge (hora d’allà), va morir en un hospital de Califòrnia per “causes naturals” Charles Manson, una de les icones del somni hippie iniciat amb l’estiu de l’amor. En aquest cas però, juntament amb els fets d’Altamont del 6 de desembre del mateix any, era el que el liquidava.

Manson, va néixer un 12 de novembre de l’any 1934 a Cincinnati. Així doncs, tenia 83 anys acabats de fer.

d’esquerra dreta

 Susan Atkins – qui es va inculpar de la mort de Tate – Patricia Krenwinkel i Leslie Van Houten 

Lynette Fromme a primer plà a l’esquerra i Catherine “Gypsy” Share a la dreta, membres de la ‘familia’

disc de Manson editat el 1970

THURSTON MOORE EXPERIENCE

THURSTON MOORE BAND + BLOOD QUARTET

DIMARTS 21 – 20,30 HORES – LA [2] - BARCELONA

CONCERT

Que formés part de Sonic Youth gairebé ha passat a ser un detall anecdòtic. Com la seva ex-senyora, la feina que genera i la que reverbera al seu costat es tan intensa que provoca vertigen. Demà ens torna a visitar acompanyat de James Sedwards, Debbie Googe i Steve Shelley. L’excusa és Rock N Roll Consciousness, un disc amb cinc impressionants temes marca de la casa.

La presencia d’aquest home a la ciutat em provoca un pessigolleig agradable.

EL RASTRE D’HÈRCULES

HERCULES LOVE AFFAIR – OMNION  (Mr.INTL, Skint, BMN, Big Beat, Atlantic)

NOUS REGISTRES

No és ni antifolk ni tampoc música experimental. Sinó tot el contrari. Dijous van passar per l’Apolo i ens consta que el concert va ser una festa amb un hit rere l’altre, amb un ritme trepidant de cabo a rabo, no sé si m’explico.

L’opció era referèndum o referèndum, que és com dir, ballar o ballar. No inventen res. Ni falta que fa. 

Son com-una forma de vida. 

PUSSY RIOT DJ SET

RAZZCLUB

DISSABTE 18 DE NOVEMBRE – 1.00 de la nit

D’ESQUITLLADA

L’activista-performance Nadezhda Andréyevna Tolokónnikova, membre del col·lectiu de les Pussy Riot, fa una parada a la que un dia va ser mítica sala, el Razzmatazz del gentrificat barri del Poble Nou per posar música enllaunada.

Lluny queda aquella acció del 2012 que la va fer internacionalment popular, quan amb altres companyes va assaltar una catedral de Moscou i es van posar a cantar, saltar i rascar les guitarres despotricant del Putin i la mare que el va parir a ell i als seus adeptes, enmig de l’esglai del personal que pregava perquè Déu li solucioni els problemes.

I així, mentre el món continua igual com sempre, Vladimir Putin – Trump – i  Nadya Toloknó van fent calerons, també com sempre. I al final, és que tothom fa el que pot.

ARRIBEN LES LLISTES

AIRIEL – MOLTEN YOUNG LOVERS (2017 – SHELFLIFE)

NOVETAT DISCOGRÀFICA

Quan s’apropa el final de l’any, apareixen els bolets, encara que no plogui... i també les llistes, encara que no calguin. Les dels “millors” discos, potser encara. A Shoegazer Alive 9 han fet el Top20 de les produccions shoegaze, i en el primer lloc han situat el disc dels Airiel. No discutirem.

Molten Young Lovers va sortir el mes passat mitjançant Shelflife en format LP i digital. Reverbs i tirabuixons ben posats. Han trigat deu anys en treure’l, des d’aquell The Battle Of Sealand (2007) i l’EP Kid Games (2012) com a únic aliment per part seu. Es veu que això del shoegaze, a l’hora de compondre, demana el seu temps.