LLIBRE
Un dels personatges sense el que les coses no serien igual, és l’escocès Robert Bernard Andrew Gillespie.
Va néixer el 22 de juny de 1962 a
Glasgow, va deixar l’escola als setze anys i es va posar a treballar en el mon
de les arts gràfiques. Son pare, membre del sindicat, hi tenia mà. Després de
veure en concert a Phyl Lynott a l’Apollo de Glasgow i l’arribada del punk, va comprendre el que havia vingut
a fer a aquest mon. Amb el vent de cara, va començar fent de pipa dels Altered Images i anava ficant el nas a tot arreu on podia. La cosa
ja va agafar volada quan aprofitant la baixa del bateria d’uns despentinats Jesus And Mary Chain, agafa les
baquetes. Amb ells va enregistrar el seu primer disc, Psychocandy, llançat el 1985. Però, tot i l’èxit, com que a segona
fila no s’hi trobava, va marxar per dedicar-se de ple a crear Primal Scream, amb qui faria història.
És, més o menys fins aquí,
amb la sortida de Screamadelica el
1991 i la gira corresponent, que explica coses. El llibre es diu Tenement Kids, títol extret, segurament,
d’un dels temes del disc More Light
de 2013. Està estructurat en quatre parts, on van apareixent el Summer Of Love, Boys Own Parties, la relació amb el pobre Andrew Weatherall, la seva
estimada Margaret (Thatcher), l’Alan (McGuee) i Creation Records, fent tot plegat, de fil conductor.
Ell mateix aclareix com va anar la cosa: ‘A principis de 2020, volia desafiar-me creativament i fer alguna cosa que no hagués fet encara. No volia fer un altre disc, ja n’havia fet molts. Així que vaig decidir escriure unes memòries dels meus primers anys de vida. Vaig treballar-hi durant tot l’estiu, tardor i hivern d’aquell mateix any. I aquí està’. Es publicarà el 28 d’octubre, a través de White Rabbit Publishing. Al final, qui s’avorreix és perquè vol.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada