"PEDAGOGIA RADICAL, DEMOCRACIA
DIRECTA i PLÀSTICA SOCIAL"
LA VIRREINA – CENTRE DE LA
IMATGE
BARCELONA - fins el 23 de maig
EXPOSICIÓ
‘L’error comença en el mateix moment en què un es disposa a comprar un
bastidor i un llenç’ deia en un manifest del 1985 i que, escrit en un
cartell, tanca l’exposició de Joseph Beuys que es pot veure aquests dies al Palau de la Virreina de Barcelona.
Nascut el 1921, va ser un
dels artistes més influents de la segona meitat del segle XX. Així doncs, aquest
any es commemora el centenari del seu naixement. Per fortuna, discreta però
molt dignament, Barcelona, amb aquesta exposició, es suma a la llista de totes
les que es produiran arreu del mon.
Membre del col·lectiu Fluxus, pintor, escultor, creador de
performances i sobretot, persona compromesa des de l’art amb la societat i
totes les seves lacres. A l’exposició, muntada a partir dels fons de l’Arxiu Lafuente de Santander, no hi ha
cap de les seves obres clàssiques, però mostra, a partir de gran quantitat de
material gràfic i reproduccions en vídeo amb conferències i diverses accions
emblemàtiques, les seves teories de forma molt clara i estimulant.
S’exposen en especial, els
projectes presentats a la Documenta de
Kassel de les edicions de 1972, 1977 i 1982. El recorregut s’estructura en
tres apartats. El primer, “Pedagogia Radical” fa un repàs de la feina de Beuys
en el camp de l’ensenyament, on va desmuntar tots els mètodes que feia servir
la universitat de Düsseldorf. Com descriu en el manifest de la FIU (Freie
Internationale Universität), la Universitat
Internacional Lliure, fundada el 1973 per ell amb quatre companys més,
l’objectiu era ‘reconeixer, explorar i
desenvolupar el potencial creatiu que cadascú de nosaltres posseeix i que la
competitivitat i la recerca de l’èxit, mantenen ocult’.
En el segon, “Democràcia Directa”, s’exposa el seu treball en l’organització d’estructures de contrapoder com a instruments des d’on expandir el paper dels artistes. Dos exemples son el Deutsche Studentenpartei, creat el 1967, l’Organisation Für Direkte Demokratie Durch Volksabstimmung (Organització per a la Democràcia Directa a Traves de Referèndum) el 1971 o la seva participació amb Die Grünen (Partit Verd) el 1979.
El darrer, és “Plàstica
Social” on es mostra el treball de Beuys per un espai per a la producció i ús de
l’obra d’art, fora dels protocols oficials de les elits.
Sortir de l’exposició i tenir
la sensació de que allò que havia vist eren coses que havien succeït en un
altre planeta, és el que em va passar. És curiós, però hi va haver un moment en
que s’organitzaven debats a la universitat. S’organitzaven performances.
S’organitzava fins i tot la gent! Pensaven i qüestionaven sense parar, l’statu quo establert. Era un altre
planeta?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada