dimecres, 3 de març del 2021

FLYYING COLOURS, A POC A POC i BONA LLETRA

NOU REGISTRE

Flyying Colours van treure el seu primer disc, Mindfullness, fa cinc anys. Des del 2019 que escoltava veus d’un imminent àlbum. Divendres passat es va fer realitat

Es diu Fantasy Country i l’edita Club AC30 i l’australiana Poison City Records. Vuit temes que volen comunicar més eufòria que la malenconia del seu predecessor. Els anys fan que tot maduri i sigui més tovet. Per aquest disc, Brodie J Brümmer, continua amb Gemma O'Connor (veus i guitarres), Melanie Barbaro (baix) i Andy Lloyd-Russell (bateria).

Amb el tema que obra l’àlbum, Goodtimes, mesclen perfectament la vibració d’una suau tonada amb l’esgarip de les guitarres. Ja sentim que els anys penjats a la branca del shoegaze, els ha fet madurar be. Amb Big Mess, dels primers temes que van avançar fa més d’un any, pitgen l’accelerador, torna l’adrenalina. Amb White Knuckles, escoltem a la banda en tota la seva lluentor. Les guitarres i el ritme a la una, les veus, recitant com si fossin una congregació de monjos tibetans. Amb This One recuperen l’essència i amb la que tanca, Boarding Pass ens desitgen que tinguem sort mentre ens diuen adéu amb la mà.

I ara què? Altre vegada fins d’aquí a cinc anys? Pot ser que a aquest pas, ja siguem totes mortes d’ensopiment.

fot. Naomi Lee Beveridge




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada