BOBBY GILLESPIE - UN CHAVAL DE BARRIO
traducció de: Ibon Errazkin
edita: CONTRA – gener 2022
títol original: BOBBY GILLESPIE – TENEMENT KID (2021)
456 pàgines – 1a. edició en
espanyol
LLIBRE
Està arribant a les
llibreries, el llibre autobiogràfic d’una de les “patums” britàniques per
excel·lència, el de l’escocès Bobby
Gillespie.
Tocat per l’encanteri del
pop, anant en pantalons curts ja apuntava que lo seu seria criar pèl entre
músics i tot el que se’n deriva. Va ser un més de la generació que va viure un
abans i un després al veure als Pistols
i a The Clash. Colant-se per allà
on podia, portant cafès o fent de roadie
de bandes com els Altered Images –
infravalorada banda new wave de Glasgow – va tenir clar que lo seu era això. Prenent-s’ho
ja tot lo seriosament que podia, va formar part de The Wake, compartint alguna cosa més que el segell Factory amb New Order, abans de figurar amb els primers Jesus And Mary Chain, participant el 1985 en l’elaboració d’un dels
àlbums de la quintaessència del noise, Psychocandy.
Mentre tot això rodava, amb el seu amic Jim Beattie anava tramant el que havia de ser una les més grans llegendes de l’escena indie dels 80 i l’alternative-dance dels 90, amb els immensos Primal Scream. El llibre, està construït en quatre parts, sent la darrera, a mode de final de festa, la gira de l’estiu de 1991, just abans de l’explosiu llançament d’Screamadelica i que tot s’enfonsés al seu pas. Acabament que deixa la porta oberta a una anunciada segona part.
Aquestes memòries son una molt entretinguda història,
llàstima que li hagin posat el pitjor títol possible. No hi havia una altra
fórmula per dir-li que chaval? Amb lo
bonic que queda pibe o pipiolo.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada