FOTOGRAFIA
No és la primera vegada que
una persona fa servir un objectiu fotogràfic per captar coses rares i no em
refereixo a les selfies. Per exemple,
retratar l’interior del cos humà o les profunditats dels oceans.
El fotògraf, i violoncel·lista d’Auckland, Charles Brooks, amb el nom d'Architecture in Music, ha fet un pas més en aquest apartat fantasiós i abstracta. Com a Fantastic Voyage, la pel·lícula de Richard Fleischer de 1966, s’ha fet petit, però en lloc d’anar a l’interior del cos humà, ha anat a dins de varis instruments musicals.
Interessat en el seu funcionament intern, ha fet una sèrie de fotografies que mostra les estructures internes de pianos, violoncels o flautes, entre molts altres. ‘Per a mi, les superfícies interiors, sovint tan aspres en contrast en la brillantor exterior, mostren coses sobre la personalitat de l’instrument. És fascinant mirar dins dels més antics i descobrir un espai que ha vibrat durant anys, potser centenars d’anys’ comenta un emocionat Brooks.
Fotografiar primers plànols
com aquests, és complicat. Normalment sortirien borroses, sense profunditat de
camp. Per això, com explica el mateix Brooks, ‘les vam fer amb molta meticulositat amb una lent de sonda especial de
24 mm de Laowa, amb un cos de càmera Lumix S1R. A més, a vegades havia de fer més
de cent fotos, movent lentament l’enfoc de darrera cap a endavant i combinant després,
només les parts enfocades’. Canviar
el punt de vista et voilà: una
altra realitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada