NOU REGISTRE
El terceto amb seu a Londres, Bar Italia, pot agradar a diferents tipus de personal. Potser excessivament portats per les seves influències. Com sigui, son la sensació del pop underground britànic
Al meu parer, que només és el
meu, Nina Cristante, Jezmi Tarik i Sam Fenton, han de trencar cadenes i lliurar-se al seu propi destí.
Han fet entrega del seu tercer àlbum, que es diu Tracey Denim i és amb el que inicien una segurament fructífera
relació amb Matador.
El primer single, Punkt, ens va deixar a totes amb la boca
oberta a cop d’una sacsejadora percussió, com si d’una estampadora es
tractés. Amb Nurse! passa el
contrari. Brutes guitarres que et planten en un tumult silenciós, amb la que ja
ens ensumem, que gaudirem com camelles i que amb cadascun dels 15 temes que
componen l’àlbum, ens alimentarem a base de be.
Hi ha picades d’ullet per a tots els gustos, o casi. Per aquí ens quedem amb la el ritme tàntric de la irònica Yes I Have Eaten So Many Lemons Yes I Am So Bitte amb el que farem tentines fins que surti el sol. El mes de maig van estar tocant per diferents sales de Europa. Aquí, of course, ho van fer en una esplanada per un grapat de guiris – salvant alguna excepció – que segurament no sabien ni qui eren al no tenir cap cançó que surti en un anunci. Aquesta és una banda que treballa per aconseguir el seu forat. Esperem que el trobin.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada