TRASPASSOS / NOVEMBRE 2024
DEL XARAMPIÓ: 00
DELS EFECTES SECUNDÀRIS DE LA VACUNA / CÀNCER /
ALTRES: 14
NO SABEN / NO CONTESTEN: 06
Assumir
que no som eterns, és una qüestió que hi ha qui ho entén i hi ha qui no.
Aquestes son algunes de les persones que ho han pogut comprovar de primera mà:
Obre la
llista del mes l’actor Jonathan Haze, conegut per tothom pel seu paper com a
Seymour Krelborn a la comèdia negra The
Little Shop of Horrors, el clàssic de culte dirigit per Roger Corman el
1960. Va traspassar el dia 2 als 95 anys a casa seva de Los Angeles del que anomenen, causes naturals.
L’endemà
ho feia el músic anglès Andy Leek.
Va ser part del nucli fundacional dels Dexys
Midnight Runners, però va marxar abans que la gallina poses l’ou amb Searching For The Young Soul Rebels
l’any 80, per provar sort tot sol. Va traspassar amb 66 anys conseqüència de
les complicacions d’un Parkinson.
El
mateix 3 ho feia una de les patums musicals més grans que a donat la música, el
productor i compositor Quincy Jones.
Entre els milions de coses en les que estava posat, d’encertades va produir Off The Wall, Thriller i Bad de Michael Jackson. Entre les patinades la
direcció de We Are The World. Va
morir a casa seva de Bel Air a Los Angeles amb 91 anys d’un càncer de pàncrees.
Saltem
al dissabte dia 9 quan traspassava el gran saxofonista Lou Donaldson. Va començar a tocar amb Milt Jackson i Thelonious
Monk a principis de la dècada dels 50. Després, durant la segona mitat de
la dècada dels seixanta va gaudir d’una gran popularitat gràcies a àlbums com Midnight Creeper (Blue Note – 1968). Va traspassar d’una pneumònia als 98 anys en un
hospital de Daytona Beach de Florida.
El 12, moria
el bateria de jazz Roy Haynes. Va
ser membre de la banda de Charlie Parker,
va sortir de gira amb Sarah Vaughan
i també va formar part del John Coltrane
Quartet. Va traspassar als 99 anys al comptat de Nassau, de Nova York,
sense que s’hagi especificat gaire més.
També el
12, el dibuixant i guionista José Miguel Marcén, conegut com Onliyú. Va ser membre de l’underground de
Barcelona durant la dècada irrepetible dels 70. Vingut de Madrid (si, va haver un
temps en que eren ells qui venien), es va instal·lar a Barcelona i el 1979 va
dirigir la revista El Globo abans d’incorporar-se
a El Víbora. Va formar part de les
nits mítiques de Radio Juventud en El Show de Montesol y Onliyú. Ha
traspassat amb 72 anys sense que s’hagi donat a conèixer la causa. Com els
grans.
El 13,
el productor nord-americà Shel Talmy,
reconegut per la tasca que va fer quan va anar a Anglaterra la dècada dels 60
amb The Who o The Kinks. Seu és el mèrit d’arranjament i producció de clàssics
com My Generation o You Really Got Me. Ha traspassat d’un
vessament cerebral a Los Angeles amb 87 anys.
L’endemà,
el músic, poeta, productor, co-fundador de King
Crimson i mil coses més, Peter
Sinfield. Músic clau del rock progressiu, va deixar petja no només amb Crimson sinó també amb Emerson, Lake and Palmer i Premiata Forneria Marconi. Va crear un
meravellós únic àlbum en solitari, Still,
editat per Manticore el 1973. Vivia a
Aldeburgh i el 2005 es va sotmetre a una important operació de cor. Delicat de
salut, va traspassar amb 80 anys.
El mateix dia 14, Vic Flick, conegut per tocar el riff de guitarra de la capçalera de les pel·lícules de James Bond. Actualment la guitarra està en mans d’un col·leccionista de Melbourne. Flick va traspassar de complicacions per l’Alzheimer en un centre d’atenció de Los Angeles als 87 anys.
El
mateix dijous, Dennis Byron, qui va
ser bateria dels gal·lesos Amen Corner
abans de ser-ho dels Bee Gees des de
1973 a 1981. Va traspassar a Nashville als 75 anys sense que s’hagi especificat
la causa concreta.
Quatre
dies després, el 18, moria l’australià Colin
Petersen el primer bateria dels Bee
Gees i posteriorment de Humpy Bong.
Va tocar en els àlbums Bee Gees 1st, Horizontal, Idea, Odessa i Cucumber Castle. Tenia 78 anys. La
causa, es parla d’una caiguda, però no hi ha res de segur.
El 15 ho
feia Celeste Caeiro, coneguda també com Celeste
dos Cravos (Celeste dels Clavells).
Treballava en un restaurant on el propietari havia pensat regalar un clavell a
cada client per commemorar un any de l’obertura. Era el 25 d’abril de 1974 i la
festa es va anul·lar. Es va endur els clavells cap a casa i a mig camí es va
topar amb els soldats. El seu gest entregant un clavell a un soldat, que va acabar
en el canó del fusell, es va convertir en un símbol. Va traspassar als 91 anys a l’Hospital de Leiria per problemes
respiratoris.
L’endemà
dia 16, traspassava Lady Java,
activista pels drets de les persones transgènere i cantant. Molt activa des de
mitjans de la dècada de 1960 fins la de 1970, va ser molt influent en la
comunitat LGBTQ afroamericana de
l’àrea de Los Angeles on va conèixer i es va fer molt amiga de Little Richard. Va morir als 82 anys
d’un vessament cerebral.
El 18
traspassava el guitarrista Jordi Bonell.
És de la generació que va formar part del Zeleste
d’Argenteria i del Taller de Músics,
dels 70 i 80. Va formar part de les històriques bandes Secta Sònica i Música Urbana.
Va traspassar amb 66 de càncer a Caldes d’Estrac.
L’endemà ho feia Diva Gray, resident a Nova York, va ser vocalista de la banda disco-dance Chic, en el seu primer àlbum. Com a solista el 1979 Columbia Records li va llançar Hotel Paradise. Ha traspassat als 72 anys sense haver donat més detalls.
El 20,
el músic Mike Pinera. Guitarra,
cantat, compositor i productor nascut a Tampa, Florida. Va formar part de la
banda de hard-rock Blues Image, de Iron Butterfly i de New
Cactus, una re-encarnació de l’original. Va traspassar d’insuficiència
hepàtica als 76 anys.
També el
dia 20, Andy Paley del duo de
power-pop The Paley Brothers la
dècada dels 70. Va ser també membre fundador dels Sidewinders amb Jerry
Harrison i Ernie Brooks. El 1972
van arribar a llançar un disc que els hi va produir Lenny Kaye. En el camí ple d’activitat, també va ser productor de
personal a Sire Records. Ha
traspassat amb 73 anys de càncer en un centre de cures pal·liatives de Vermont.
L’endemà
Alice Brock, artista i restauradora nord-americana. Propietària de tres
restaurants, The Back Room, Take-Out Alice i Alice's at Avaloch, entre 1965 i 1979, el primer va ser el tema de
la famosa cançó d’Arlo Guthrie Alice’s Restaurant que va també inspirà
a la pel·lícula de 1969 dirigida per Arthur Penn. Va traspassar als 83 anys a
Wellfleet d’una malaltia pulmonar crònica.
El divendres 22, el cantant Harry Williams de la banda de R&B i soul-funk Bloodstone. Era
el darrer membre original de la banda formada a Kansas. Va traspassar amb 80
anys sense que s’hagi donat a conèixer causa concreta.
Tanquem amb el músic i artista Will Cullen Hart. Va co-fundar amb tres amics el col·lectiu
Elephant 6 on militaven un munt de bandes, Elf
Power, Of Montreal o The Olivia Tremor Control banda de la
que formava part. Amb la dissolució van formar Circulatory System. Diagnosticat fa anys d’esclerosi múltiple, va
traspassar a l’edat de 53 anys aquest divendres passat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada