MENTRE ES BALLA...

ZIYAD AL-SHAMMAN – “PLEASURE COMPLEX”

NOU REGISTRE

Hi ha un algo inspirat per les seves arrels àrabs, però al final, per be o per mal, han pogut més els anys de joventut britànica. 

Amb mescla de música petarda i synth-pop glamuros, Ziyad Al-Shamman, de pare sirià i mare anglesa, nascut a Jordània però resident a Londres des dels 12 anys, ha llançat fa unes setmanes un debut en format EP on demostra que si es vol, uns persona vinguda de lluny es pot integrar ràpida i perfectament a la cultura que l’acull.

Els cinc talls que el componen, tret del single Ya Habibi, son pura electrònica retro-dance sorgida de les pistes dels clubs de Londres dels 80. Impulsats per sintetitzadors que reboten indiscriminadament a la bola de miralls, hi podem escoltar des de a Marc Almond etapa Soft Cell a This Love, als MGMT i els seus enganxosos himnes a Bang o als llefiscosos Coldplay a Space, el darrer tema.

Amb Ya Habibi, co-escrita amb el music i productor francès Jules Apollinaire, explica que es va inspirar en un viatge familiar que va fer de retorn al seu país, en un impuls de crear alguna cosa immediata i alegre, tractant d’entendre la seva relació en constant evolució amb l’amor i el plaer. Tal i com estan les coses a la seva primera casa, que efectivament tots voldríem que fos molt diferent, el seu desig de que la quotidianitat sigui més alegre resulta una mica paradoxal.

Seré agosarat però jo a la lletra hi veig un doble missatge: #Estic obsessionat / M’estic perdent per tu / Si els edificis s’esfondren / Si estàs amb problemes / Em llançaria al foc per tu / ... Volarem fins al cel / Vull fer coses dolentes amb tu# i aquí ve el ya habibi, ya ya habibi. Què voleu que us digui, una invitació a ballar i a alguna cosa més. De fet, els nicaragüencs Carlos Mejía Godoy y Los de Palacagüina no feien alguna cosa semblant mentre feien ballar al personal i van guanyar? L'esperança és l'últim que es perd.