ESPERIT CONTEMPLATIU

MIDWIFE - “NO DEPRESSION IN HEAVEN”

NOU REGISTRE

No se m’acut una altra manera de definir aquest darrer àlbum de Midwife que no apte per a la gent que va accelerada per la vida.

El quart disc d’estudi de la music Madeline Johnston és per assaborir-lo assegut a la butaca i a les fosques. És la forma en que la travessia que proposa farà el seu efecte. Mitjançant el fil de veu filtrat a través d’un antic telèfon de baquelita i les habituals carícies sobre les cordes de la guitarra, és com arribem a la grandesa de les seves cançons.

Es diu No Depression In Heaven i ha sortit fa uns dies via Flenser Records. El va enregistrar a casa seva a New Mexic entre el 2021 i el 2023 i compta amb uns quants invitats: Allison Lorenzen, Angel Diaz de Vyva Melinkolya, Chris Adolf i Michael Stein d’American Culture i Ben Schurr i Tim Jordan de Nyxy Nyx. L’àlbum ve al darrere de Luminol (Flenser Records – 2021) i manté l’atmosfera d’humil solemnitat, perfecte per entrar en el món on res ens pot pertorbar.

Explora temes com el sentimentalisme, la interacció dels somnis, la memòria i el que gairebé està sempre present, la mort. La inspiració l’ha trobada en els moments efímers que conformen la vida mentre s’està de gira, la totemització dels vehicles i la psique dels sectors més marginats dels Estats Units.

Vanessa és una oda a la furgoneta amb la que es desplacen en les gires. Killdozer és també una oda, però aquesta a una ciutat destruïda per la gentrificació. Es centra en la història de Martin Heemeyer, el propietari d’un taller de reparació que es va dedicar a demolir amb una excavadora, abans de suïcidar-se en un petit poble apartat de Colorado el 2004. Podem escoltar un parell de versions Better Off Alone d’Alice Deejay i Autoluminescent de Rowland S. Howard que porta cap al seu terreny on els hi dona un acabat esmerilat i els activa una nova vida. 

‘Es tracta de la naturalesa transitòria del que fem’ explica Johnston. ‘Els nostres cossos son recipients, un vehicle que ens hauria de permetre convertir-nos en alguna cosa més gran que nosaltres mateixos, en el rastre de l’inconscient’. 

Menció especial per a la fotografia de la portada amb l’Stratocaster a les seves mans.