CHRISTOPHER OWENS – “I WANNA RUN BAREFOOT THROUGH YOUR HAIR”
NOU REGISTRE
La vida de Christopher Owens
no ha sigut fàcil tot i que l’hauria pogut tenir. Però al final ja sabem que passa, el que ha de passar.
Va néixer a Miami el 1979 i d’adolescent
va viatjar per mig mon amb els seus pares que pertanyien a un grup de gent que
es feien dir Children of God. Cap a
finals de segle, mentre eren per Europa, va decidir amb sa germana tirar pel
dret i van plantar-se a Texas.
Va conèixer a un tal Stanley
Marsh3, un d’aquests que no saben massa bé que fer amb els diners (tenia pous de
petroli) amb el que va viure quatre anys. Va fer auto-stop per anar a San
Francisco on va conèixer a Chet White,
el seu guia espiritual amb el que funda la sucosa banda Girls. Van treure un parell d’àlbums, el primer d’ells de
referència indie. Fins que la bona
sort es va acabar.
Entre mig de diferents
addiccions, el 2012 la banda es va desfer, va tenir un important accident de
moto, el 2017 va perdre la feina, la novia el va deixar, va perdre la casa, s’instal·la
en una caravana i li roben la caravana amb el seu gat i la seva guitarra a dins i
el 2020 Chet “JR” White mor amb 40
anys. A veure qui ho supera això.
El 2015 va editar el que fins
ara era el seu darrer treball dels tres que va editar, aquell Chrissybaby Forever amb una fotografia a
la portada on se’l veu enfundat en una elegant camisa de força. Nou anys
després, amb moltes coses resoltes, ressorgeix amb aquest I Wanna Run Barefoot Through Your Hair que li ha editat True Panther Sounds, gravat a San
Francisco co-produït per Owens, Doug Boehm i Ariel Rechtshaid.
Amb 45 anys, instal·lat a
Nova York i casat, la ciutat i la nova companyia l’han ajudat molt satisfactòriament
en aquest ressorgiment. Però el clic va passar lluny de Washington Heights, a
Manhattan, on resideix actualment. Va
ser el 2017 quan els fans d’Owens de
Hong Kong i Singapur es van posar d’acord amb ell a base de missatges directes,
per portar-lo fins allà per donar uns quants concerts.
Va ser a Hong Kong que va escriure No Good, la primera cançó del disc: #Cap més cançó d’amor / Ni una més on fingeixi / Que tot anirà be#. A This Is My Guitar escriu: #Aquesta és la meva guitarra, la toco amb les meves mans / És part de mi, igual que la cançó que canto# en una clara referencia a que la música és una de les poques coses que no pot perdre. A Do You Need A Friend diu: #La soledat és com l’hivern/ Només perquè portis un abric / no significa que no faci fred ... Hauràs de deixar anar el teu dolor / Perquè plorar només està bé un temps / Després hauràs de somriure / Si vols estimar de nou ... La gent va i ve / però la soledat és sempre la mateixa#.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada