DOCUMENTAL
A la vida, no tothom te sort. Hi ha qui tampoc la busca. Entén que va d’una altra cosa el seu pas per aquí.
És el cas de Karen Dalton,
que va créixer a Oklahoma, d’ascendència cherokee,
i un cop va posar els peus a principis dels seixanta al Greenwich Village i va conèixer la seva moguda, no s’hi va moure. Per bé o per mal. Va morir-hi de càncer el 1993 als 55 anys.
Va deixar
un parell d’àlbums, It’s So Hard To Tell
Who’ Going To Love You The Best (1969) i In My Own Time (1971), suficient per crear llegenda. Amb l’arribada
a principis del nou segle d’una nova tongada de cantautores amb ganes de saber
si eren o no les primeres, van ser elles mateixes que van donar una bona
empenta a l’esforç d’algunes de posar-la al lloc que li correspon a la
història.
Recentment
i finalment, es va estrenar a Nova York l’1 d’octubre dins del DOCNYC, Karen Dalton: In My Own Time, el documental dirigit esplèndidament
per Richard Peete i Robert Yapkowitz. Tristament, una gran part de records i d’efectes
personals es van fondre fa uns anys. Tot i això s’ha fet un minuciós i amorós treball
de recerca amb la seva filla Abby, familiars, ex-amants, ex-marits, amics i
algun que altre músic famós, per construir la persona. Els seus poemes i diaris
estan narrats per Angel Olsen. Exquisida i imprescindible.
#KarenDalton #KarenDaltonInMyOwnTime #RichardPeete #RobertYapkowitz #Documental #DOCNYC
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada