dissabte, 2 d’octubre del 2021

NO ELS HI HA PROVAT L’ESTIU

TRASPASSOS – SETEMBRE 2021

El mes de setembre sempre passa ràpid. El final d’unes vacances que cada dia ho son menys, la tornada al cole, l’arribada d’una nova onada – ja no se per quina anem – etc. fan que ho sigui. Encara que per alguns / algunes, massa ràpid i tot.

CÀNCER / ALTRES: 09

CÒVID: 00 

NO SABEN / NO CONTESTEN: 06

La primera que anomenem, és a Mary Susan Anway. Compositora i vocalista que va formar part dels primers discos de The Magnetic Fields, encara que tant abans com després, la seva vida va passar per l’activitat musical en diferents bandes. Va traspassar amb 70 anys, a casa seva a Florida el dia 5, de complicacions derivades del Parkinson que patia.

També destaquem a l’actor francès Jean-Paul Belmondo, inoblidable a Á Bout de Souffle de 1960 i a Pierrot le Fou de 1965, la primera amb Jean Seberg i la segona amb Anna Karina i ambdues dirigides per Jean-Luc Godard. El 2001 va patir un vessament cerebral que el va retirar de la vida pública. El comunicat del traspàs especifica que va morir a París, tranquil·lament, encara que la causa no s’ha donat a conèixer. Va fer-ho el dia 6. Tenia 88 anys.

El dia 10 el músic anglès Michael Chapman als 80 anys. Va començar la seva carrera a finals dels seixanta, cultivant un prestigi i reconeixement, per part del conjunt professional del mon de la música, avalat pels més de cinquanta discos editats. S’ha mantingut en actiu fins gairebé els seus darrers dies. Tot el que s’ha fet saber, és que va morir a casa seva.

Michael Chapman

Yes, sir, I can boggie, boggie, boggie’: va ser de les primeres frases en anglès que vaig aprendre. El dia 11, Maria Mendiola, una de les integrants del duo Baccara, famoses els anys 70, traspassava als 69 anys a Madrid, a causa d’un càncer. Cristina Sevilla, l’altre integrant, ho ha lamentat.

Maria Mendiola, amb vestit de blanc

El 13 ho feia George Wein a casa seva a Manhattan. Va crear el Newport Jazz Festival i va co-fundar amb Pete Seeger i Theodore Bikel el famós Newport Folk Festival. Va traspassar als 95 anys tranquil·lament mentre dormia.

El prestigiós contrabaixista d’origen txec George Mraz – batejat com a Jiří Mráz – va morir el dia 16 als 77 anys. No s’ha donat a conèixer la causa, tot i que el 2016 va patir un càncer de pàncreas. Va tocar amb músics com Oscar Peterson, Pepper Adams, Stephane Grappelli, Jimmy Raney o Chet Baker.

Julz Sale, cantant, guitarra i compositora i fundadora de Delta 5. Una banda que amb tan sols un àlbum, See The Whirl’.., editat el 1981, es van convertir en un destacat referent dels sons post-punk emergents. Un amic seu, Pete Keley, ha posat una mica de llum. Ha explicat que després de treballar a Rough Trade Distribuition, va marxar a Tailàndia. És on el dia 20 traspassava a causa d’un càncer a l’aparell digestiu.

Julz Sale

L’anglès Richard H. Kirk, de la banda tecno-industrial, Cabaret Voltaire. Tot i que disposa d’una més que interessant carrera en solitari, els discos amb la banda de Sheffield de finals dels setanta i la primera meitat dels vuitanta, es mantenen en el cistell dels imprescindibles. Va ser a través del segell Mute que es va donar la notícia sense que s’especifiqués la causa. Va traspassar el 21 amb només 65 anys.

Richard H. Kirk

Alan Charles Lancaster, baixista i membre fundador dels Status Quo fins el 1985. Va morir aquest 26 a Sydney, a causa de les complicacions derivades d’una esclerosi múltiple a l’edat de 72 anys.

El mateix dia ho feia George Frayne, membre fundador dels mítics Comander Cody & His Lost Planet Airmen, creats el 1967. La barreja de diferents estils i els seus enèrgics concerts els van dotar d’una única personalitat que els va comportar una legió de seguidors incondicionals. Va traspassar amb 77 anys a Saratoga Springs a causa d’un càncer d’esòfag.

George Frayne

Forma part de la història dels UK Subs, Dogs D’Amour, The Vibrators o Ian Hunter. La guitarra de Darrell Bath  deixa de sonar el dilluns 27. Les causes, impossible de saber.

Si hi ha algun teclista que hagi dotat al Hammond de la màxima popularitat, aquest és Lonnie Smith. Va tocar amb Lou Donaldson per a Blue Note abans de tirar milles tot sol i confeccionar-se la seva pròpia rampa cap a l’estrellat. Va traspassar el dia 28 a casa seva a Fort Lauderdale a Florida, als 79 anys. La causa, fibrosi pulmonar.

Lonnie Smith

El cantant pop i fotògraf anglès Barry Ryan. Moria el mateix dia 28. Va saltar a la fama amb la cançó Eloise, llançada el 1968 després de que el seu germà bessó Paul que l’acompanyava, i qui la va composar, baixés de l’escenari per dedicar-se només a la composició. Tenia 72 anys i les causes no han transcendit. 

El membre i co-fundador de la banda francesa lounge Nouvelle Vague, Olivier Libaux traspassava dimecres passat 29 als 57 anys, deixant a molta gent de pasta de moniato. La causa, de moment, desconeguda.

Tanquem amb la desaparició de Greg Gilbert, veu i guitarra dels anglesos Delays. Formats a principis de la primera dècada del 2000, van fer una consistent carrera amb quatre exitosos àlbums dibuixats per la veu en falset de Gilbert, tan de moda aquells primers anys. El 2016 se li va diagnosticar un càncer de intestí. Va traspassar el darrer dia del mes amb 44 anys.

Greg Gilbert

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada