NOU REGISTRE
La persona
fa la música o és la música que fa a la persona? En aquest cas, la segona opció
es la que defineix la música de Karen Peris i s’emporta la palma.
Des que amb
el canvi de segle va saber veure i valorar el meravellós timbre de veu amb el
que déu la va dotar, ha sigut un no parar de discos d’una bellesa inusual. Ara ha
tret el que es podria dir el seu segon disc ‘sola’, un disc auto editat des de
la casa mare de The Innocence Mission
i molt ben acompanyada, com sempre, pel seu marit Don Peris. Es diu A Song Is
Way Above The Lawn, i l'ha llançat a través de Bella Union a principis de mes. Ja sigui només acompanyada del
piano, com a To The Library o a George in The Car, amb un lleuger arranjament
de corda, o el subtil acompanyament amb l’acordió a Sister Birds, tot tan ben posat, amb una poesia per lletra que t’imbueix
a alliberar-te de tota la càrrega emocional que arrosseguem, “...I sortirem al camp - sortirem al camp - parlant de les petites
coses – escoltant cels en calma” canta a For A Giraffe. Quan acaba el disc, hipnotitzada per la seva veu i la
cadència rítmica d’aquestes 10 cançons, em podria cantar que tot ha estat un
mal son, i me la crec.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada