dimecres, 13 d’octubre del 2021

LES JOIES TAMBÉ VAN TENIR EL SEU MOMENT "UNDERGROUND"

JOIERES, 1965 / 1990 – ENTRE L‘ART I EL DISSENY

MUSEU DEL DISSENY – BARCELONA

fins el 28 de novembre

EXPOSICIÓ

Estudies o dissenyes? Frase mítica utilitzada molt sovint en llocs denominats bars, on es trobava tot tipus de personal especialment a finals dels anys 70 i al llarg de tota la dècada dels 80.

De resultes del treball de dues generacions, especialment en aquest cas la segona durant els anys 60, hi va haver tota una tercera de generació, que es va llançar a la presa de les escoles d’art i disseny, omplint-se de joves amb ganes i possibilitats, per canviar les coses. Aquí podem posar-hi la Massana i Elisava com a centres destacats, i el mateix FAD com a aglutinant. Cal dir tot això per entendre l’exposició que es va inaugurar a finals de setembre al MUD – després d’estar aturada més d’any i mig per culpa del canguelis – dedicada a la nova joieria i la nova fornada, personalitzada en les dones.

Hi trobem més de 140 peces de 12 dissenyadores, com les pioneres Ninon Collet i Mariona Lluch inspirades en l’experimentació que s’anava estenent per Europa i de manera especial a Alemanya amb la neuer schmuck  i l’escola de Pforzheim. També les de la segona generació, formada per Montserrat Guardiola, Carmen Zulueta, Teresa Capella, Anna Font, Teresa Casanovas, Margarita Kirchner, Ángeles López Antei, Marta Breis, Núria Matabosch i Chelo Sastre.

agulla reversible – Núria Matabosch / Barcelona, 1986 – fot. Lluís Ros

fermall – Teresa Capella / Pforzheim, 1969 – fot. Lluís Ros

Totes elles es van haver de posar les piles, com també va passar en l’àmbit del disseny industrial, per crear una xarxa de fabricants que apostessin per les noves idees. No n’hi havia prou amb fer punta al llapis i dibuixar.

braçalet – Marta Breis – Barcelona, 1984 – fot. Lluís Ros

Aquesta “nova joieria”, a partir dels anys seixanta, trenca amb la peça com un objecte d’ostentació, per ressorgir com una via de manifestació plàstica, i d’experimentació’ explica Pilar Vélez, directora del museu i una de les dues comissàries juntament amb Imma Jansana. Ni que sigui per veure on som i comparar sense nostàlgia, entre les franquícies de bijuteria, basars i Ikeas que ens envaeixen.

braçalet – Chelo Sastre, 1986-1987

anella – Chelo Sastre, 1976 – fot. Toni Bernad

#Joieres #MUD #MuseudelDisseny #Barcelona #Exposició

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada