NOU REGISTRE
La música d’Alison Cotton, és de les que et
glacen l’alè. Invoca totes les ànimes en continuo transitar i els hi aporta un
mitjà de memòria.
Mitjançant la seva veu, acompanyada
per l’harmònium, violí i viola principalment, Alison Cotton ens convida a un impressionant viatge, hipnòtic i
captivador, a través de històries de passions pròpies de la vida, sobretot, la
passada. Ara estem totes massa ocupades amb el mòbil.
Històries inspirades en les drassanes
de Sunderland, ciutat on va néixer, a The
Last Wooden Ship. En l’antiga cultura minera a That Tunnel Underground Seemed Neverending. La inspiració que va
trobar en la seva visita al castell de Sissinghurst, casa de l’escriptora Vita
Sackville-West, per escriure la dramàtica Violet
May. O en el desastre de Seaham a 17th
November 1962, un tràgic succés oblidat de Durham, on una barca que va
sortir en ajuda d’un vaixell de pesca amb dificultats, quan tornava, va bolcar
a 10 metres de l’entrada al port. Dels cinc tripulants, només un home es va
salvar, els altres quatre, entre ells un nen de nou anys, es van ofegar.
És el quart àlbum en solitari, a banda dels seus altres fronts, com el duo de Left Outsides, amb el seu marit Mark Nicholas. Es diu The Portrait You Painted Of Me, i ha sortit via Rocket Recordings. Cotton explica que Nico ha sigut sempre una de les seves influències. El que està clar, és que recull el testimoni de la compositora nascuda a Colònia i fa entrega d’un àlbum de folk de càmera com amb els que Nico ens glaçava l’alè, la sang i tot el que amb les seves músiques, tant ella com Cotton, abasten.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada