RECONCILIACIÓ AMB L’ENGANY

OP-ART – “THE FINAL ACT”

NOU REGISTRE

A Victor Vasarely li hauria agradat veure que el moviment del que se’l considera precursor, encara ara s’utilitza per batejar una banda. Com a mínim es visualitza el nom: Op-Art.

És com s’han posat Andrew Clinco (Drab Majesty, VR Sex) i Tyler Green (Lumerians), el duo electrònic de Los Angeles per poder llançar un primer àlbum de synth-pop. També es pot llegir amb les inicials de Oblique Pleasures Amidst Times en un joc de paraules amb relació als temps que corren. El disc es diu The Final Act i ha sortit fa un parell de dies via Citirax, sub-segell de Minimal Wave.

En paraules de Clinco ‘l’àlbum vol representar una analogia sonora amb el moviment d’art visual dels anys 60’. La influència de gent com John Foxx o els francesos Martin Dupont també és per allà a sota dels sons analògics dels sintetitzadors, pels més entesos: EML 500, Arp Odyssey, Jupiter 6, SH-02, Moog Rogue o Roland Promars, tot una bona col·lecció. Ritmes coldwave amb texts reflexius sobre el pas del temps i rebomboris existencials a escala apocalíptica.

L’engany que provoca sobre l’ull o el cervell la pintura Op-Art, l’IA no es complica tant la vida i l’engany és majúscul. El nostre duo musical, afortunadament, es reafirma amb les tècniques humanes.