KIM GORDON FA VENIR PICORS

INDEFINIDA

No ens enganyem, dels quatre membres de la influent banda novaiorquesa SY, Kim Gordon és a la que més li agrada remenar la cua i fer-se veure als mitjans, i el fet de que no m’hi acabi d’acostumar, em produeix picors

Malgrat l’inconvenient que comporta a l’hora de gratar-me i que sembla que em contradigui, veure-la en presentacions de treballs de col·legues seves o inaugurant exposicions, motiva. Ara però, s’ha posat a fer campanya ajudant a fer trucades, pica portes i repartir folletos per en Bernie Sanders, un dels dos candidats pels demòcrates de cara a les eleccions del novembre.

Per si no n’hi hagués prou, aquella musa inspiradora, s’ha penjat del coll un davantal de cuina i s’ha posat en mans de la directora Mariko Munro i la poeta Elaine Kahn per rodar un clip on no surt amb la guitarra fent aquells sorolls que tan ens agraden, sinó preparant una recepta emulant a la Ruscalleda, on va afegint condiments que son, figura, les polítiques socials del Bernie, i així fins que en surt un pastís. Sens ha tornat campechana. Ens inspirarà ara a fer de pastisseres? 

Want a recipe for a better future? Watch to find out #Bernie2020 #NotMeUs @BernieSanders pic.twitter.com/IA2YqiMIWs

— Kim Gordon (@KimletGordon) March 2, 2020

ENRIC CASASSES i LA INCREDIBLE STRING BAND

GUEST ARTIST

Era el 2005 i la idea normalitzar el fet que a alguna persona a qui se li atorga una merescuda categoria acadèmica, la puguis veure des del teu mateix nivell de terra

Per què no demanar-li que escrivís sobre allò que li vingués de gust relacionat amb el pop? En un país de pandereta com el nostre, que ho facin sense ganes de demostrar res ja implica algo de saviesa. I en Casasses si alguna cosa li rellisca és demostrar res a ningú. I ara els de l’Òmnium, estressats perquè se’ls hi ha girat feina amb lo tranquils que han estat durant anys i panys, l’han fet Premi d’Honor.

‘Soga dura i cordillet sedós’ es deia l’article, nom pres de l’àlbum del 1974, que va ser editat per la revista 33RPM en el seu numero 3, corresponent a l’extra de juliol-agost del 2005. Casasses feia un repàs a la màgica i extraordinària carrera de la banda escocesa barrejant-ho amb pinzellades personals. Això sí havia de ser tot un honor.

Està bé que ara els de l’Omnium a més de revolucionaris de pa sucat amb oli, es facin amics dels hippies.

DOS QUE HAN CANVIAT DE RUMB

TRASPASSOS

Aquesta setmana que avui acaba, s'han fet fonedisses dues persones que, per a la que ha volgut estar al tanto, han anat deixant una bona senyal lluminosa

Dimecres va ser Eduardo Bort, que va formar part d’aquells anys de locura trasposada amb les bones vibracions que aportava l’obertura de cames metafòricament parlant, per aquest costat de món. El venerem per haver editat el 1975 un meravellós disc homònim, a través de Movieplay i la seva mítica Sèrie Gong, o per les seves aportacions a la producció i músiques per discos tan imprescindibles com Tutankhamon d’Iceberg (1975 – Bocaccio Records) o l’Electròccid Àccid Alquimístic Xoc (1975 – Movieplay) del Pau Riba i que ràpidament van passar a formar part de les vides de moltes progres de pantalons acampanats.

Eduardo Bort

Dimarts va ser David Roback que va aportar també un cop de volant en la realitat de principis de la dècada dels vuitanta. Mentre sonava per tot arreu l’Embrujada del Tino Casal, embruixades ens quedavem totes nosaltres a l’escoltar aquelles cançons carregades d’essències passades – en ambdós sentits – posades al dia amb Rain Parade i la marca Paisley Underground, així com amb la carretada posterior via Opal i Mazzy Star. Bon viatge tingueu!

David Roback

els discos:

EDUARDO BORT – EDUARDO BORT

MOVIEPLAY – SERIE GONG / 1975

RAIN PARADE – EMERGENCY THIRD RAIL POWER TRIP

ENIGMA RECORDS – 1983 

SPINNING COIN, VITAMINES PER UN TUBO

COSES QUE VAN SORTINT

Amb esquitxos de psicodèlia i uns arranjaments molt ben posats, han confeccionat un segon disc que com he llegit en algun lloc, sobreïx

Després d’aquell ja brillant Permo (Geographic/Domino Records – 2017), el renovat quartet de Glasgow (encara que Rachel Taylor i Sean Armstrong es trasllades a Berlin, Rachel no tenia altra opció i Sean va marxar amb ella) ens alegren encara més la vida amb el llançament de Hyacinth i les seves 14 vitamíniques cançons. 

Les composicions se les reparteixen i ara és el torn de Jack Mellin amb aquest Get High. És el tercer vídeo que pengen de l’àlbum i com diu el mateix Mellin ‘Get High va de l’absurd de la vida i les contradiccions en que a vegades caiem’. A sobre sincers.

RALEIGH DAYS, PER DISTREURE AL PERSONAL

ALTRES EDICIONS

Els meravellosos locus d’Archers Of Load de nou son noticia

Algun dia, diuen que trauran nou disc, i mentre no arriba, que segurament serem ja totes mortes, llencen aquest nou tema després de 22 anys de pensar-s’ho. Responsables de part de la història musical dels 90 amb quatre discos imprescindibles rasposos com una llima consumida, mantenen el seu particular pols bromista amb les afeccionades musiqueres.

Sobre Raleigh Days, Eric Bachmann ha explicat (soc incapaç de traduir de l’original i que tingui sentit): ‘I built a birdhouse on the back of my van. The seeds of "Raleigh Days" were spit out of the circular opening on the front of this birdhouse by an angry cardinal. One day last summer, as we were barreling down the highway hell-bent for leather, this antagonistic little redbird stuck her head in through the back window and exclaimed, "Great songs often come out so easily that they practically write themselves. I tried to help you, but you idiots ruined it; and now you're going to have to finish it all by yourselves!" Then, in a white-hot flash, we smashed head-on at 130 mph into an 18-wheeler carrying a herd of giant elk. It was all blood, fire, fur, and feathers snowing down through that old familiar smell of boiling oil and scorched earth. Fortunately — after I regained consciousness — I was able to make guitar picks from some shards of elk antler I found scattered around the accident site. It wasn't planned per se, but it just kind of worked out that I used one of these picks to track my guitar part on "Raleigh Days," and I think it sounds pretty good’.

Han iniciat una gira que els portarà per diferents sales dels USA fins ben entrat l’estiu.

BIG THIEF, RESTEM A L’ESPERA

BIG THIEF + PAYS P

LA2 – BARCELONA

20 – 02 – 2020

CONCERT

La segona de l'Apolo, a part de la calor i el postureig habitual, vesava expectació... i al final unes que sí i unes que no

I jo soc de les que no. El quartet de Brooklyn, aquest cop en l’espai correcte, feien parada i fonda per aquí i tothom volia veure com s’ho farien per generar dalt de l’escenari el clima que fins llavors, només havíem escoltat, sobretot en els seus esplèndids dos discos editats l’any passat. I amb els vint primer minuts, ja sabíem que ens quedaríem amb les ganes.

Potser l’excessiu lideratge d’Adrianne Lenker, potser l’excessiva estufamenta. Moments de distorsions poc inspirades, cas de Not, o moments d’excessiu cel, cas de Cattails ja cap al final, que va resoldre tota sola passant a una altra cosa, no em van ajudar gaire a gaudir del nivell que poden gastar en dies més assolellats.

No ens escalfem el cap. Al final es només quedar-te garratibada en un grau X d’intensitat produïda per alguna cosa sublim i que al final, és el que t’emportes a casa. I no tenien un bon dia. No passa res. Tornaran. Insatisfacció en seria la paraula. Sort dels Pays P.

EL MUD JA ÉS AQUÍ

14è FESTIVAL DE MÚSIQUES DISPERSES - 2020

DEL 12 AL 15 DE MARÇ – LLEIDA

TERRITORI ENDINS

La setmana passada es va presentar el MUD d’aquest any. L’important és el contingut, però cal saber que l’organització a partir d’ara i de moment, la durà l’excel·lentíssim ajuntament de la ciutat

Guerssen, la impulsora i màxima responsable fins la darrera edició, queda per l’assumpte artístic. Que cadascuna hi vegi el què vulgui.

Tot, al cèntric Café del Teatre mentre no es digui un altre cosa, i per aquest any tenim:

dijous al Pau Riba i els sempre correctes De Mortimers, que ens ruixarà a totes amb les essències Diòptriques continuant amb la celebració del cinquanta aniversari d’aquest mític àlbum.

divendres, els madrilenys Dúo La Loba, que presentaran el seu segon treball, Verbena.

dissabte podrem gaudir primer del retorn (?) de Cánovas, Adolfo y Guzmán, sense el Rodrigo, que ha hagut de quedar-se al box a l’espera de temps millors. A continuació serà el torn de la japonesa Sachiko Kanenobu, que per primera vegada baixarà tant avall. D’Europa.

diumenge la revelació, els que estan en boca de totes, els sevillans Derby Motoreta’s Burrito Kachimba que, ojo, el seu disc de debut té tela. Visca els 70’s!

Dúo La Loba

Al migdia de dissabte també, a Grans Records, la botiga centre neuràlgic de les coses musiqueres de Lleida, hi podrem escoltar la veu de l’argentí Ivory Tusk amb proposta acústica, dintre dels actes del MUD, prenent un vermutet. Gratuït i si fa bó potser a la terrasseta.

el regidor de cultura Jaume Rutllant en la presentació, 

acompanyat d’Antoni Gorgues de Guerssen 

(fot La Ciutat Diari Digital)

PERDONEU, PERÒ ALGU HO HAVIA DEDIR

EN RELACIÓ AL CONCERT DE JEFFREY LEWIS

PER A LLOGAR-HI CADIRES

Arreplegant la frase que va fer famosa Cesc Casanovas, constato lo marcians que arribem a ser en alguns llocs del planeta

Jeffrey Lewis, l’apassionat integrant del moviment antifolk nord-americà acompanyat en aquesta ocasió per The Voltage, està de gira. Presenten el brillant Bad Wiring, el disc que van treure l’any passat i tot aquest febrer i part de març, volten pel continent, per més d’una vintena de sales. Demà toquen a Barcelona, a l’Associació Cultural Heliogàbal, al bar, no a la sala de juntes, en l’única data que fan sold out.

Qui ha fet el contracte està al corrent de que encara hi ha habitacions més petites? Cinquanta afortunades persones (hauria de dir sòcies?) gaudiran del que a Europa ho han fet milers. I no se me amontonen. Quina meravella.

MATERIAL INFLAMABLE

RICHARD LLOYD – CONTRA EDICIONES

EVERYTHING IS COMBUSTIBLE: TELEVISION, CBGB’s AND FIVE DECADES OF ROCK AND ROLL 

1a edició en anglès, 2017

LLIBRES

Bestial autobiografia d'un dels musics més brillants de la dècada dels setanta, farcida d'històries per sucar-hi pa fins a acabar-lo

‘Al final vaig optar per deixar els psicofàrmacs i tornar a l’automedicació amb les drogues que m’eren conegudes: la marihuana i l’haixix; les amfetes i els barbitúrics, i els inhalants. En una ocasió, la falta de son va fer que se me n’anés tant l’olla que em vaig passar tota una nit escoltant el riff de guitarra de “Over, Under, Sideways, Down” dels Yardbirds a través de la reixeta de l’aire condicionat.’ Fragment de Material Inflamable de Richard Lloyd.

(portada espanyola)

el 2017 signant llibres al Decatur Book Festival d’Atlanta

EN ATTENDANT ANA, VAN ENDAVANT

NOVETAT DISCOGRÀFICA

Aquest és el seu segon àlbum, després d’aquell Lost and Found (2018) i asseguren que ‘és un símbol del final d’alguna cosa i el principi d’una altra’

Diguéssim que van per feina. Sí que és cert que sona més compacta en el sentit de voler transmetre que han aprés alguna cosa. Les cançons es noten més treballades, li van dedicar sis mesos, mentre escoltaven bandes com Electrelane, Cocteau Twins, Suicide, Stereolab, Breeders o Cate Le Bon. Bon repartiment.

fot Chloé Lecarpentier

Margaux Bouchaudon explica: ‘I tend to considerar it as a journey towards acceptation of losses, would they be friends, lovers or dreams through death, departure or disillusion, but also towards self respect and independence.’ La nord-americana Trouble In Mind els torna a editar i ha sortit fa uns dies. Sigui com sigui, son deu noves cançons amb les que el quintet de París ens torna a enganxar. Després de Words, ens presenten el vídeo de In / Out. Rodat a Brussel·les i en Super-8, que sempre fa gràcia.