Dimarts 8 de novembre de 2011
The Missing Leech ens va oferir un dels
concerts més originals i distrets a que avui un pot assistir. Amb els clàssics
de sempre i algunes pseudo-estrenes (demano perdó per l’expressió), va
presentar el seu segon treball (que sortirà també en vinil) Trompetes a Holanda,
generant un necessari corrent d’aire fresc, sense pretensions, esgotats com estem de tanta
flatolència produïda per una colla d’aspirants a “nous moderns”.
Va encetar la nit la proposta d’Esperit! un Mau
Boada perdent concreció volen tocar masses tecles, més preocupat de tocar
el gran nombre d’instruments de que se’n volta que del desenllaç
final. Ràpidament i sense romansos
(els minuts eren preciosos) The Missing Leech, molt ben acompanyat per membres d’Anímic,
Liannallul o Les Aus i amb l’ajuda de substàncies farmacèutiques per culpa d’un
refredat (com a mínim això ens va dir) a poc a poc es va anar desprenent dels evidents
nervis inicials (encara?!?) per acabar enfilat damunt de la barra de la [2] de l’Apolo
sumit en una d’aquelles personalíssimes espirals punk-folk-vocals de la que no
en voldries sortir.
Com sovint passa, el treball realitzat amb
integritat i geni acaben sent un producte tan sols per uns pocs afortunats. Animem
i donem les gràcies a Maurici Ribera per fer-nos adonar que és a les cavernes on
continua estan la llum.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada