MOTO CLUA - AMIC MAJESTIC - 1978 - ARIOLA

Volia aprofitar el fet per parlar-ne. De la realitat i del disc. I fa tres setmanes del fet. Però penso que la nostra realitat, la que ha passat, passa i passarà – per això la reflexió que encara que tard és permanent – és aquesta: els catalans, definitivament i no només en política, tenim una capacitat de memòria nul·la. 

La desaparició d’un gran músic, un senyor que ha aportat una de les millors pàgines del pop en aquest país amb Dos+Un, amb Ia i Batiste i com a Moto Clua, es tanqui amb el típic i tòpic homenatge i aquí no ha passat res. Això és tot? Perquè serà que cap llumenera encara no ha nomenat Amic Majestic com a disc de referència? No hi tenen res a dir els Guillamet, Mas, o els ja desinflats Manel? Esperava que en aquestes tres setmanes transcorregudes des de l’acte, encara algú digues alguna cosa. Però no. Potser no és prou modern. I els mitjans oficials? Notes de premsa fetes amb un simple “copiar i enganxar”. Com si la dotzena que he llegit, l’has hagués escrit la mateixa persona, ja sigui l’Ara, el Punt, o Vilaweb o el Donat a La Vanguardia, tots les mateixes frases i au!... passem a una altre cosa que és tard i vol ploure.

Em pregunto també quanta gent va comprar el disc l’any de la seva edició el 1978 i quanta gent la reedició en format “posavasos”. Em pregunto masses coses.

Un disc lluminós, nostàlgic, configurat amb senzillesa, entrant amb la dolçor que entra un licor de grosella, i que es paeix a poc a poc, gaudint de tots els seus detalls. 

Ara que pots, dóna gas Moto Clua i corre tot el que puguis!