WINONA RYDER

Podem crear icones pop a partir d’una sèrie de patrons que tenim i que utilitzem com a referències de funcionament diari. Aquí rau la gràcia d’aquest patrimoni cultural, que podem fer-nos-el a mida del que creiem més convenient per a la nostra supervivència. Hi ha persones que d’una manera més o menys predisposada es mostren com exemples perfectes d’aquestes pautes. A partir de la forma en que viuen, es comporten o es relacionen generen el substrat que farà que emergeixi esplèndida. Courtney Love, amiga d’aquest símbol de la generació X, un cop va dir: “No ets ningú en el món de la música fins que has lluitat amb mi o fins que et fiques al llit amb la Winona”.

 

 

  (The Face – 1994)

(David Pirner –  1994)

(Samarreta – 2001)

(Meg White - 2003)

Noia amb multitud de referències en el món cultural pop, una d’elles és l’apareguda en forma de tall al debut de Drop Nineteens, una formació de Boston que tot i disposar d’una curtíssima vida es va fer amb un lloc destacat dintre de les bandes de shoegaze.  L’àlbum, aparegut l’any 1992, conté inevitables referències a bandes com Ride, My Bloody Valentine, Slowdive, The Swirlies o Nightblooms per citar-ne algunes. Música com aquesta va fer que els esdeveniments succeïts a Barcelona aquell fatídic any, fossin més fàcils d'engollir.