Una es fa eternament la mateixa pregunta. Especialment
en algunes persones que van tenir-ho a les seves mans. I la resposta em
produeix molta tristesa: és llei de vida. Passa tant poques vegades. I en l’època
que ens està tocant viure és impossible qualsevol canvi social. Per què enganyar-me.
Així, de tant en tant ens fa una visita, convidat per alguna fundació, per
presentar algun llibre, o qui sap, potser per anar de botigues al Passeig de
Gràcia.
La seva retòrica és tan tòpica: haurien
de..., demano que..., si fessin això o allò altre..., en fi, aixequem-nos i
aneu-hi. El mediàtic líder dels verds al parlament europeu va tornar a trepitjar la ciutat aquest dilluns
passat per donar un parell de conferències (estava d’oferta?) dins del cicle
organitzat per la Fundació RBA i la Fundació Catalunya Europa sobre Líders i Testimonis de l’Europa
Contemporània. Una al propi auditori de l’editorial i l’altre al Teatre Romea (molt adient).
Diu: “...els
nacionalistes s’ofereixen com a salvadors de l’individu al món globalitzat
proposant visions esclerositzades i monolítiques de les identitats nacionals
que son camisa de força.” Molt oportú. “La
cultura ha de continuar buscant darrere de les identitats de façana la
identitat real o volguda de l’ésser humà.” Quan diu cultura, a qui es
refereix? “...la sobirania nacional
(referint-se a Europa) ja no existeix, és una il·lusió; la sobirania la té el
mercat”.
S’hi a tornat o sempre ha sigut tan
espavilat?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada