dimecres, 23 d’abril del 2014

SAMARRETES MIL

CURIOSITATS
 
Las samarretes relacionades amb els músics, les famoses t-shirts que venen a les parades de merchandising dels concerts, són llamineres. Si a sobre les tractem amb carinyo i les convertim en peces alguna cosa més que simple teixit, passa el que passa.  
 
 
 
Amb l’ajut d’uns quants amics, aquest senyor de Los Angeles ha muntat aquesta mena d’escultura amb les 1000 samarretes que ha anat col·leccionant. 
 
Quant la gent li preguntava que què dimonis estava fent, diu que sempre deia el mateix: ‘no ho sé, volia veure el que ja veia al meu cap fet realitat’. Fantàstic. 
 
Si es compten n’hi ha 999. La 1000, la porta posada. 
 
 
 
 
Per veure-ho de la vora, aquí.
 
 

SANT JORDI

DINÀMIQUES DE MASSES 
  
Sí, ha arribat el dia: campi qui pugui!
 
 
 
 

dimarts, 22 d’abril del 2014

VIDEO DE LA SETMANA

(setmana nº 17)
VIDEO
SAINTSENECAHappy Alone
Dirigit per: Christopher Good
 
 
DARK ARC
2014 – ANTI
 



 
 
 

DISTORSSIÓ VINÍLICA

QUESTIONS COL·LATERALS

 
Mai el fet de punxar havia sigut tan creatiu.
 



 
 
 

dilluns, 21 d’abril del 2014

SWEET THURSDAY – SWEET THURSDAY / 1969 (TETRAGRAMMATON)

DISCOS

Disc copiós en precioses melodies. Enregistrat a Londres, als Trident Studios, és una barreja de l’àcid folk i el R&B britànics imperant en aquell moment a les illes. En la majoria de temes dominen els teclats de Nicky Hopkins, com en la vibrant Rescue Me que tanca la primera cara. A part de Hopkins, la banda la formaven Alun Davies i Jon Mark a les veus i guitarres, Brian Odgers al baix i flauta i Harvey Burns a la bateria.
 
Aquest és un clar exemple d’àlbum infravalorat. Reflexos i formes de Dylan, de Nick Drake i de Brian Auger brollen constantment. Suposo que per aquelles casualitats de la vida, van ensopegar amb una mala distribució i nul·la promoció, circumstància que els hi va equivaler una manca total de reconeixement. No van arribar a editar més que aquest treball. Una llàstima.
 
 
 



 
 
 

diumenge, 20 d’abril del 2014

POLYROCK – RAIN

MINUTS MUSICALS
  
La banda de Nova York Polyrock va editar un parell d’interessants discos d’avant-rock i de forta influència new wave, Polyrock (1980) i Changing Hearts (1981) d’on és aquest tema que tanca l’àlbum.



Com sonaria Rain traslladada del 1966 al 1981?



 
 
 

RECORD STORE DAY 2014

DINÀMIQUES DE MASSES

Dies abans, les botigues que havien de disposar d’algunes de les edicions exclusives editades especialment per a la jornada, rebien trucades de clients per demanar si li podien reservar tal o tal altre disc, se’n parlava, s’intuïa l’èxit. Piquem de mans.
 
 
Riera Baixa ahir per la tarda
 
 

divendres, 18 d’abril del 2014

VINTAGE MARKET

SUGGERIMENTS

 
 
 
 
 

MATÈRIA PRIMERA – JÖRG FAUSER

LLIBRES

Fa un any per aquestes dates es va publicar per primera vegada en català el famós llibre autobiogràfic de Jörg Fauser, Matèria Primera. El 1986 deia d’ell mateix: “Ni beques, ni premis, ni ajuts públics, ni jurats, ni gremis o associacions d’escriptors, ni acadèmia, ni capelleta; casat, però a part d’això, absolutament independent.” 
 
La primera edició original data del 1984, tres anys abans de la seva mort en una autopista prop de Munic, atropellat per un camió. Aquella nit havia celebrat el seu 43 aniversari en un bar.
 
 

 
Hi ha multitud de frases, paràgrafs i capítols sencers molt brillants. A la tercera pàgina del vint-i-u, esmenta en mig d’una conversa amb William S. Burroughs a un dels artistes més genial i poc convencional del segle XX:
 
Va triar-me les adreçes i es va adonar que jo contemplava fascinat l’únic quadre de l’habitació. A primer cop d’ull només era una impetuosa disposició de colors al voltant d’uns mots, però si ho miraves més detingudament, hi descobries estructures i ritmes estranys que eren variacions d’aquells mots.
-          És de Brion Gysin, el pintor i representant del cut-up – va explicar Burroghs –. Hauria de contemplar-lo després de prendre’s una substància psicodèlica, tot i que hauria de recomanar a molta gent que no ho provi. Per a molts dels nostres contemporanis és millor que les portes continuïn tancades.
 

 
 
 
 
Gysin va ser un dels impulsors de la tècnica del cut-up. En una conversa amb Burroughs a Paris, on van compartir hotel a finals dels cinquanta, Gysin li va deixar anar que l’escriptura estava 50 anys endarrerida respecte a la pintura. A partir d’aquí, Burroughs va començar a utilitzar la tècnica dels retalls, del cut-up
 
Entre altres històries, van col·laborar en un llarg manuscrit que es deia The Third Mind, en el seu moment es va desestimar el llançament i més tard va sortir però molt retallat. Seva també és la recepta del Brownie d’Alice B. Toklas apareguda “per accident” en el llibre de cuina d’aquesta dona, un brownie fet amb crema de marihuana. Per un dels treballs que se’l coneix més és per l’increïble Dreamachine, l’invent que amb el tècnic en electrònica Ian Sommerville, va posar en pràctica i que mitjançant el seu funcionament stroboscòpic pot ajudar al viatge cap a l’interior d’un mateix i pot aportar efectes similars als de la meditació. Sommerville mor d’un accident de cotxe el 1976. Gysin mor el 1986 d’un càncer de pulmó.
 
Gysin i Burroughs experimentant
(fot.Charles Gatewood)
 
 
 
 
Se’l considera una font d’inspiració de tota la generació beat i més cap aquí, de gent com Laurie Anderson, Genesis P-Orridge, John Zorn, Mick Jagger o el mateix Brian Jones per citar-ne uns pocs.
 
 
 
 

dijous, 17 d’abril del 2014

RECORD STORE DAY . CAT

DINÀMIQUES DE MASSES
 


Aquest dissabte es celebra el que anomenen el Record Store Day o El Dia De Las Tiendas De Discos, no sé ben bé de què depèn un o l’altre. És només per un tema idiomàtic o hi ha més mandanga? En qualsevol cas, aquest dissabte, regalem – regalem-nos – música, sigui en el format que sigui. 
 
Com diuen els espanyols, ‘un dia al año, no hace daño’.
 
 
 
 

dimecres, 16 d’abril del 2014

ARCADE FIRE ESTIMA DEBBIE HARRY

QUESTIONS COL·LATERALS
 
Una nova edició del Coachella, desfilada que dóna el tret de sortida a la temporada estiuenca de festivals, ha conclòs un primer cap de setmana. I no sense una certa polèmica a partir de les declaracions de Win Butler criticant el funcionament exclusiu de la zona VIP i la cada vegada més atenció al que passa al voltant del festival. Sembla que molta gent tan sols acut a Palm Spring per assistir a les festes privades que es fan en paral·lel com les de H&M o Harper’s Bazaar, desvirtuant òbviament l’assumpte. Es veia venir.
 
Emotivitat dalt l’escenari quan hi puja la cantant de Blondie per interpretar Heart Of Glass.
 
 
 
Entre mig dels incombustibles telèfons mòbils es pot veure la parella Régine Chassagne i Debbie Harry interpretant el famós tema.
 

 
 
 

dimarts, 15 d’abril del 2014

LA REINA DEL BRITPOP

NOTICIES I ALTRES RUMORS

Així és el pop. Common People, de Pulp, una cançó sobre una estudiant grega d’escultura de St.Martin’s College, ha sigut l’escollida per la BBC Radio 6 a través d’una votació en que han participat més de 30.000 persones, per erigir-la com a himne del darrer moviment musical que ha omplert el suficient les arques fiscals britàniques, com per fer això, unes votacions. 
 
 
 
I què és l’important? La lletra? La música? La música i la lletra? Ni una cosa ni l’altre? La silueta del cantant o la cantant? Que porti barret? Tot una mica, sobretot el barret.
 
 
 
El resultat final de la votació:
1. Common People – Pulp
2. Bittersweet Symphony – The Verve
3. Don’t Look Back in Anger – Oasis
4. Wonderwall – Oasis
5. Parklife – Blur
6. Animal Nitrate – Suede
7. Girls & Boys – Blur
8. Slight Return – The Bluetones
9. Disco 2000 – Pulp
10. Girl From Mars – Ash
 
I les noies? Echobelly? Sleeper? Allà, al fons a la dreta. 
 
Tot plegat, amb l’excusa del 20è aniversari.
 
I com que l’important és participar...



 
 
 

LORELLE MEETS THE OBSOLETE - THESE DAYS

MINUTS MUSICALS 


És evident que de la mateixa manera que aquí no tots escoltem a Mishima o Antònia Font, a Mèxic no tothom escolta las rancheras del Trío Calavera o de Rocío Dúrcal, que en pau descansi. Son de Guadalajara, la capital de l’estat de Jalisco i el conformen Lorena Quintanilla i Alberto González. El 14 del mes passat van estar tocant en un bar del Xino. Presentaven el seu tercer elepé Chambers, editat dies abans del concert.
 
 
 
These Days – tema corresponent a On Welfare, el primer àlbum (Captcha Records2011)

 


 
 
 

dilluns, 14 d’abril del 2014

COTXES PER A ENDOLLAR

RUMIAMENTES I BARRINADES
 
Els primers vehicles amb els que es va experimentar cap a la primera meitat del XIX, van ser elèctrics, abans que de benzina. Fa molta impressió imaginar com seria el món avui si ho se’ls hi hagués seguit el joc a tots els amos i senyors del petroli. 
 
Ara, que la contaminació està pels núvols i segurament ja ho tenen tot apunt i ben calculat per continuar remenant les cireres, ara ens engalten els cotxes híbrids. Canviar les coses perquè no canviï res.
 
 
 

VIDEO DE LA SETMANA

VIDEO 
(setmana nº 16 )
 
THE UNSEMBLEAct 3 

THE UNSEMBLE
2014 – IPECAC RECORDINGS
 
 


 
 
 

diumenge, 13 d’abril del 2014

RENALDO & CLARA

 
DINS DEL CICLE DE CONCERTS “LA TERCERA RONDA

HELIOGÀBAL – BARCELONA

12 – 04 – 2014 
CONCERTS
 
Des de fa setmanes que està immersa en tot un seguit de concerts de presentació del disc Fruits Del Teu Bosc. Ho està i ben acompanyada per quatre músics que l’embolcallen de meravella i que no li tindrem en compte que s’oblidés de presentar-los encara que poguéssim saber-ne els noms. 
 
En directe, Clara Viñals vessa el que millor sap transmetre, naturalitat i franquesa. Mentre canta i va canviant de guitarra, somriu, es disculpa amb infinita modèstia i ens explica alguna de les coses que li han passat aquell dia convertint aquell breu encontre en un retrobament.
 
Naturalitat, franquesa i disposició, aspectes que em dibuixen la postal d’un viatge que espero tot just comenci.
 
 
 
 
 

dissabte, 12 d’abril del 2014

I AM DIVINE

CINEMA

El passat dia 8 es va editar en DVD aquest documental premiat en diferents festivals. És la fascinant història d’un actor, en Harris Glenn Milstead, Divine. Moria el març de 1988 amb 42 anys, després d’una carrera i una vida que per a alguns va ser extravagant i per a d’altres exemplar. 
 
Com que estem en temps de globalització, no hi ha subtítols. Amb una mica de sort, potser el passin a l’In-Edit en alguna de les seves edicions de Barcelona.
 


 
 
 
 
 

divendres, 11 d’abril del 2014

NOLANS – GOTTA PULL MYSELF TOGETHER

LA DIMENSIÓ DESCONEGUDA
 
Single del 1980 editat per aquestes germanes irlandeses que amb el temps, no cal dir-ho, van fer furor al país del sol naixent.
 
 
 
 

 
 
 

GRAVITY vs BARBARELLA

RUMIAMENTES I BARRINADES
 
En la música estic passant per un estrany i curiós impasse. Un fenomen que algunes persones el vivim amb una certa curiositat. Que alguna cosa nova ens desperti interés, sentim que poques vegades passa. En tot hi veiem reminiscències d’altres bandes hagudes anteriorment. Hem arribat a algun punt on l’única opció és la còpia? 
 
Penso que com que la música va estretament lligada al què passa a la societat i, en aquesta, tampoc hi passa res que no hagi passat ja 300 vegades, aquesta circumstància inevitablement queda reflectida en la música. 
 
 
 
 
Cada vegada amb més ocasions, sembla que passa el mateix amb el cinema. Finalment – adverbi amb connotacions de manca de cap altre alternativa – he vist Gravity. Poca cosa més que una ostentació de mitjans tècnics. 
 
I ja me n’havien avisat que entre altres, però que moltes altres afusellades, la de Jane Fonda a Barbarella se’n porta la palma.
 
(fot. David Hurn)
 



dijous, 10 d’abril del 2014

MATTHEW E. WHITE

CONCERTS

És un dels compositors més interessants del moment. El 2012 va editar el seu únic treball Big Inner, d’aquells discos que quan l’escoltes la primera vegada et deixa amb cara de pasta de moniato de sorpresa i satisfacció. Un excel·lent treball de soft-rock, impregnat de les millors essències musicals nord-americanes. 
 

 
El vem poder veure en un dels escenaris del darrer Primavera. Avui es pot fer en condicions al Teatre Zorrilla de Badalona.
 
 

 
 
 

STÖRUNG FESTIVAL 9

DINÀMIQUES DE MASSES
 

 
 
 
 

EAGULLS

 
EAGULLS + OHIOS
SALA SIDECAR – BARCELONA

08 – 04 – 2014

CONCERTS
 
Jo me’ls vaig creure. L’estètica i el posat adoptat pel cantant, és de sobres reconegut i es podria posar sota sospita. Per sort, la resta de la banda en això no el segueixen, però sí en l’actitud. El resultat, l’esperat. Un concert on tots vam acabar amb els pels de punta com si haguéssim posat els dits en un endoll trifàsic. Un repertori breu, però dens, preparació, volum a tot drap i una energia que no ens l’ha vem poder acabar. Amb tan sols un primer treball acabat d’editar, em van demostrar que encara es poden dir moltes coses interessants sense inventar res. Al final, amb Possessed, el tema estrella del disc, van desaparèixer per on havien vingut, sense cap mena de compassió. Gent amb les coses clares, el que necessitem ni que sigui només per uns escassos 40 minuts.
 
 
 
 
 
Van obrir pels anglesos els vigatans Ohios, que també presentaven disc, Faceless. Sense el seu soroll, res no hauria sigut igual. Com diu l’anunci de no sé quin detergent, el futur ha arribat. Veure al baixista amb cara d’espantat, sobrevolant els caps del personal mentre tocaven els Eagulls, em va corroborar que aquesta gent, de pose, poca. A qui volen enredar amb la seva fatxenderia els barcelonins? El millor sortirà de la terra del fuet.