RUMIAMENTES I BARRINADES
En la música estic passant per un estrany i
curiós impasse. Un fenomen que algunes persones el vivim amb una certa curiositat.
Que alguna cosa nova ens desperti interés, sentim que poques vegades passa. En
tot hi veiem reminiscències d’altres bandes hagudes anteriorment. Hem arribat a
algun punt on l’única opció és la còpia?
Penso que com que la música va
estretament lligada al què passa a la societat i, en aquesta, tampoc hi passa
res que no hagi passat ja 300 vegades, aquesta circumstància inevitablement
queda reflectida en la música.
Cada vegada amb més ocasions, sembla que
passa el mateix amb el cinema. Finalment – adverbi amb connotacions de manca de
cap altre alternativa – he vist Gravity.
Poca cosa més que una ostentació de mitjans tècnics.
I ja me n’havien avisat que entre
altres, però que moltes altres afusellades, la de Jane Fonda a Barbarella se’n porta la palma.
(fot. David
Hurn)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada