RUMIAMENTES I BARRINADES
Quan parlem
d’impressionisme, automàticament ens ve al cap gent com Degas, Monet, Cézanne o
fins i tot un Mir, però mai un Evans
o un Jarrett.
Suposo que és lògic
pel fet de ser un moviment totalment arrelat a la pintura. No a la música. El
cas, però, és que en moltes ocasions, com que som uns perduts d’aquests temes,
ens posem a comparar a l’hora de barallar-nos amb una tela o amb un teclat. Per
què la manera de construir una peça, sigui pictòrica o musical, son semblants.
És la d’anar posant notes (o silencis) o taques (o blancs) una sobre l’altre,
com petites picades d’ullet, fins conformar la peça.
Pot ser el cas d’aquest Solo Concerts: Bremen and Lausanne de Keith Jarrett. Tons forts, concrets i ràpids. Un paisatge sonor a base de pinzellades.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada