MATÈRIA PRIMERA – JÖRG FAUSER

LLIBRES

Fa un any per aquestes dates es va publicar per primera vegada en català el famós llibre autobiogràfic de Jörg Fauser, Matèria Primera. El 1986 deia d’ell mateix: “Ni beques, ni premis, ni ajuts públics, ni jurats, ni gremis o associacions d’escriptors, ni acadèmia, ni capelleta; casat, però a part d’això, absolutament independent.” 

 

La primera edició original data del 1984, tres anys abans de la seva mort en una autopista prop de Munic, atropellat per un camió. Aquella nit havia celebrat el seu 43 aniversari en un bar.

 

 

 

Hi ha multitud de frases, paràgrafs i capítols sencers molt brillants. A la tercera pàgina del vint-i-u, esmenta en mig d’una conversa amb William S. Burroughs a un dels artistes més genial i poc convencional del segle XX:

 

Va triar-me les adreçes i es va adonar que jo contemplava fascinat l’únic quadre de l’habitació. A primer cop d’ull només era una impetuosa disposició de colors al voltant d’uns mots, però si ho miraves més detingudament, hi descobries estructures i ritmes estranys que eren variacions d’aquells mots.

-          És de Brion Gysin, el pintor i representant del cut-up – va explicar Burroghs –. Hauria de contemplar-lo després de prendre’s una substància psicodèlica, tot i que hauria de recomanar a molta gent que no ho provi. Per a molts dels nostres contemporanis és millor que les portes continuïn tancades.

 

 

 

 

 

Gysin va ser un dels impulsors de la tècnica del cut-up. En una conversa amb Burroughs a Paris, on van compartir hotel a finals dels cinquanta, Gysin li va deixar anar que l’escriptura estava 50 anys endarrerida respecte a la pintura. A partir d’aquí, Burroughs va començar a utilitzar la tècnica dels retalls, del cut-up. 

 

Entre altres històries, van col·laborar en un llarg manuscrit que es deia The Third Mind, en el seu moment es va desestimar el llançament i més tard va sortir però molt retallat. Seva també és la recepta del Brownie d’Alice B. Toklas apareguda “per accident” en el llibre de cuina d’aquesta dona, un brownie fet amb crema de marihuana. Per un dels treballs que se’l coneix més és per l’increïble Dreamachine, l’invent que amb el tècnic en electrònica Ian Sommerville, va posar en pràctica i que mitjançant el seu funcionament stroboscòpic pot ajudar al viatge cap a l’interior d’un mateix i pot aportar efectes similars als de la meditació. Sommerville mor d’un accident de cotxe el 1976. Gysin mor el 1986 d’un càncer de pulmó.

 

Gysin i Burroughs experimentant

(fot.Charles Gatewood)

 

 

 

 

Se’l considera una font d’inspiració de tota la generació beat i més cap aquí, de gent com Laurie Anderson, Genesis P-Orridge, John Zorn, Mick Jagger o el mateix Brian Jones per citar-ne uns pocs.