DOCUMENTAL – IMPRESCINDIBLES
Durant la dècada dels 80, en
plena era Reagan, a Los Angeles hi havía literalment una persecució de tot allò
que fes olor a punk, hardcore o qualsevol altre estil de vida que poses el dit
a l’ull al sistema.
Farts de la policia, un grapat
de gent, entre ells Stuart Swezey, van proposar-se crear el seu trosset de llibertat. El lloc escollit va ser Mojave
Desert. Així és com van néixer els Desolation
Center, una mena de festivals on els protagonistes eren les bandes i el
públic. Hi van passar Minutemen, Meat Puppets, Sonic Youth, Einstürzende
Neubauten, Boyd Rice, Redd Kross, Swans, Savage Republic i
molts altres. El mateix Swezey, amb gran quantitat de material d’arxiu on hi ha
entrevistes als mateixos músics i als assistents, ha anat construint un
documental per donar fe de tot allò i el seu esperit contracultural. Ha passat
per diferents festivals al llarg del 2019. Estava previst que continues ruta
durant el 2020, però no cal repetir, com si fos la cançó de l’enfadós, les
causes de que això no hagi estat possible. Ara però, es pot llogar a AppleTV, Google Play, Amazon Instant
Video, iTunes i Vimeo. Com un premi de consolació.
‘Crec que el que més em deixa perplex, és veure que els joves d’avui estan d’acord amb la idea de comerciaitzar una experiència com aquesta. Vull dir que per suposat, les grans companyies pensarien en això. Però això, no significa que tinguis que participar-hi’
Per Stuart Swezey, el
documental és com un llegat, i el viu amb un cert aire de desil·lusió i
desconcert: ‘Una part de mi es sorprèn de
que tots aquells esforços tan poc comercials i amb poca organització, s’hagin
covertit en aquestes grans operacions mercantils’, es refereix als actuals
festivals per si algú no ho pilla. ‘Crec
que el que més em deixa perplex, és veure que els joves d’avui estan d’acord
amb la idea de comercialitzar una experiència com aquesta. Vull dir que, per
suposat, les grans companyies pensarien en això. Però això, no significa que
tinguis que participar-hi’. Ara és ell qui posa el dit a l'ull.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada