DON I MOKI CHERRY, INSPIRACIÓ PER UN TUBO

LLIBRES – ALTRES REGISTRES

El geni de Don Cherry i la que va ser companya seva Moki Cherry, es van conèixer a finals dels anys 60 a Suècia. Es van casar i van començar a passar coses

La música i l’art es van donar de la mà com poques vegades ha ocorregut. Si li afegim l’activisme social, incidint especialment en els àmbits educacional i ambiental, casa seva, a Tågarp es va convertir en un espai de producció artística d’unes proporcions de mesures semblants al que ve després de gegants. Ara, de tot allò, Naima Karlsson, la neta – filla de Neneh Cherry – publicarà a traves de Blank Forms un nou llibre de tot allò. Cubreix tota l’època, quan sota aquell sostre hi passaven musics, poetes i artistes plàstics sense parar.

El llibre explora a fons el treball del músic i la Relativity Suite, així com també es reprodueixen les seves converses amb Terry Riley, un article sobre Pandit Pran Nath, un informe sobre la Bombay Free School o un altre sobre l’esoterica Forest University i un assaig de l'estudiosa Fumi Okiji. També els textes de Moki i reproduccions a color dels tapissos que s’utilitzaven després per a les actuacions, o els diaris de viatge de col·laboradors d’ells com Bengt Berger i Christer Bothén. Una joia.

Don i Moki Cherry a Stockholm el 1968 

(col·lecció Cherry Archives)

Moki i Don Cherry el 1973 

(fot. Pierre Lapijover)

I per si no es veu prou l’amor que els hi profesa, se li pot aplicar allò del ‘de tal palo, tal astilla’. En breu s’editarà amb el nom d’Exotic Sin, el seu debut i en format disc. Naima Karlsson fa duet amb Kenichi Iwasa, l’artista japonès afincat a Londres – amb sabudes influencies krautrock – i la col·laboració de Robbie Lee. L’àlbum es dirà Customer’s Copy, i s’englova en un jazz de descendència familiar, experimental. Es van juntar per primera vegada en una actuació on es celebrava la música i l’art dels avis de Karlsson. Ella aporta piano, sintetitzador i percussió, mentre que Iwasa explora amb teclats Yamaha de primeres generacions, guitarra, bateria, kalimba i instruments que utilitzava el mateix Don Cherry, com una de les seves trompetes, dos ‘saxofons zen’ i alguns dels instruments de vent de fusta fets a mà. Robbie Lee s’encarrega de flauta, alguns vents més i contrabaix. Potser sí que l’essència d’Exotic Sin recorda als duos jazz-meets de Cherry amb Jon Appleton o Riley. Però aquesta essència és la mateixa, la de l’única i inmutable realitat.

S’espera i es desitja que el disc surti a finals d’agost i el llibre a finals d’octubre.