NOU REGISTRE
Nick Currie s’ha sentit com
un més. Davant del contagi – d’un refredat o del COVID19 – ha pogut pensar
sobre el sentit de la vida. Amb optimisme
Ja sabem que gairebé sempre
escriu de temes d’actualitat. Els darrers quatre anys ha estat escrivint sobre
el Brexit. Però l’assunto del virus i
el moment temporal concret que vivim, sobretot a nivell emocional, li han anat
de primera per fer un disc d’una bellesa inusual. Les paranoies, els mals sons
i la conseqüent alteració de la consciència, pot ser força productiva. Tothom,
tancat a casa, s’ha posat a treballar com no ho havien fet mai abans. La
soledat, va bé. Nick Currie – Momus – no n’ha sigut una
excepció. A mitjans de març es va començar a trobar malament. Ell era a Berlín,
on viu. Es va estar set dies al llit, acollonit i pensant que allò era el
final. Quan es va llevar, en vint-i-tres dies tenia els onze temes. L’àlbum es
diu Vivid, amb noms com Self-Isolation, Working From Home, My Corona, Fever
Dream o Levitation i està al carrer via Darla Records. El resultat es complementa amb els habituals vídeos. Es
publica simultàniament amb Niche: A
Memoir In Pastiche, una autobiografia lúdica de sis dècades editada per Farrar, Straus and Giroux de Nova York.
‘Goodbye everyone, it's a scary old world,
but thanks for the ride’ canta a Oblivion
en un d’aquests moments d’optimisme.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada