dijous, 7 de gener del 2021

ÀLBUM DE DAMON SUZUKI SENSE DAMON SUZUKI

FUTURE MUSEUMSDAMON’S DREAM

NOU REGISTRE

El poder de l’esperit viu de Damon Suzuki es pot comprovar en aquest enregistrament que va sortir en cassette la darreria del passat any

El 2019 havia de donar uns concerts a Austin, a la sala Barracuda. Estava tot lligat. Sabien com havien d’inter-actuar amb el mestre, doncs quan accepta que toquis amb ell, hi ha normes. Per exemple, que ningú pot contactar-hi fins una hora abans de l’actuació i aquesta hora, a més, es passa en silenci, meditant plegats, i no s’obre boca fins que arriba el moment de sortir a tocar. L’havien d’acompanyar una banda de músics de l’escena experimental de la ciutat. Per preparar-la, havia parlat amb Neil Lord, productor i la persona que està al davant dels treballs de Future Museums. Estava tot lligat, menys el que depèn dels que només estan per complicar la vida: l’administració pública. Per problemes amb el visat, es va haver de cancel·lar. Però el concert, es va fer. La nit del show es va tocar, però sense ell.

Aquella nit, Michael C.Sharp, un dels músics, em va preguntar si havia portat una gravadora o havia pensat en algo per enregistrar-ho. em vaig sentir com un tonto’ explica Lord, ‘així que em vaig apropar a l’encarregat del so i vaig veure que tenia un portàtil al costat de la taula de mescles. Li vaig dir: Tens Pro Tools o algo així? Et pagaré 50$ si simplement hi rebotes tots els micros, i l’home va dir: cap problema. A l’acabar la nit em va passar un petit USB’. Un cop a casa, em vaig passar setmana i mitja mesclant-ho. després vaig anar a veure a Matthew (Erik Hanner) d’Aural Canyon.

Son dos temes. Un per cara, amb el senzill nom de Side A i Side B. Son una mica més de 38 intensos minuts de improvització krautrock còsmic que li van dir Damo’s Dream. Els participants d’aquella nit màgica van ser Michael C. Sharp (bateria), Peter Tran (synth), Rodolfo Smith-Villareal III (bateria), Mari Maurice (synth, saxo i violí), Nicolas Nadeau (guitarra), Reed Faitak (baix) i Neil Lord (guitarra). Sobren més paraules. Fins i tot ja n’hi ha masses. L’experiència està en la cinta.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada