RE-EDICIONS i ALTRES
Hi ha histories verdaderament
fascinants, que diria l’Spock. Una d’elles
és com aquesta, la de la família Itta
i Margido Tengger
Itta és coreana, del sud òbviament, i Margido és japonès. Per aquelles coses
de la vida, tenen a Raai, de vuit
anys, i el 2013 els tres decideixen dir-se Tengger,
una banda tant experimental com singular, que pren el nom del mongol i
significa ’extensió il·limitada de cel’.
Per culpa de la política dels seus respectius estats, Corea del Sud i Japó, han hagut d’estar separats no se quants mesos sense poder-se veure més que per la pantalleta de la que depenem absolutament ja totes. Pobres il·luses. Ep! Jo la primera. Els seus països es tiren dels cabells per culpa d’unes illetes que si son del Japó, que no, que son de Corea, anomenades Dokdo o Takeshima, depèn del bàndol i han aprofitat això dels tancaments per revifaro. Aquests estan així també des de fa no se quants anys.
Tengger porten en
actiu des de principis del 2000 i un dels somnis de Margido està a punt de fer-se realitat. Al no haver-se pogut moure d’una
illa que es diu Shikoku, al sud del Japò, ‘confitat’,
una illa amb més de 88 temples, mentre els anava recorrent es va dedicar ha
restaurar una casa que ha convertit en un espai per artistes. Em consta que ha
quedat de conya. I el lloc, el paradís.
Entre mig de tot el xou, han
aparegut una parella de nord-americans, Andrew Wilbur i Laura Francescangeli,
que un dia van aterrar a Seul i s’hi van quedar penjats. En les estones lliures
es dedicaven a buscar per entre els centenars de cubetes de les botigues de
discos del barri d’Euljiro i descobrint coses, unes millors que altres, asseguren
rotundament, van acabar muntant una editora, Extra Noir. Doncs és amb ells que ara re-editaran el que va ser el
primer EP dels Tengger de l’any 2013,
Electric Earth Creation, que només va
sortir allà i com tants i tants vinils escampats pel mon, ara van sortint a la
llum. Sort dels vols low-cost i Discogs.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada